Hillary Clinton insta Espanya i la UE a liderar una relació més compromesa amb Llatinoamèrica, recolzada pels Estats Units

L'exsecretària d'Estat dels EUA Hillary Rodham Clinton ha animat aquest divendres Espanya i la Unió Europea a liderar i treballar en una relació més compromesa amb Llatinoamèrica, i amb el suport dels EUA.

Ho ha dit durant l'acte 'A life in global politics' a La Capella del Macba de Barcelona pel 50è aniversari del Centre for International Affairs (Cidob), entrevistada pel director de l'entitat, Pol Morillas.

Davant la presidència del Consell de la UE, que Espanya assumirà al juliol, Clinton ha sostingut que "Espanya i la UE podrien prendre el lideratge i treballar juntament amb els EUA en una relació sostinguda i més compromesa amb Llatinoamèrica", i ha recordat que la Xina és un gran inversor a la regió, cosa que fa que també tingui més influència.

Sobre la relació dels EUA amb Llatinoamèrica, Clinton ha admès que els esforços s'han centrat en el tràfic de drogues i en la immigració, però que la feina per enfortir la democràcia i les oportunitats econòmiques ha variat segons qui governés a la Casa Blanca.

"Seria important que Espanya, en el rol de líder que agafarà a la UE al juliol, lideri aquest compromís" amb la democràcia i l'imperi de la llei, ha insistit.

ÀFRICA: RECONSTRUIR LA COOPERACIÓ

Pel que fa a la situació a l'Àfrica, també ha dit que la UE i els EUA haurien de col·laborar per "ajudar-los a beneficiar-se dels seus recursos naturals en lloc de veure com se'ls explota".

"En aquestes dues parts del món hem de treballar de manera més compromesa i respectuosa per reconstruir la cooperació", ha plantejat.

Ha posat com a exemple la gestió de les vacunes per combatre el coronavirus: "Ningú va ajudar els països africans amb les vacunes; ni els països ni els fabricants de vacunes", i ha insistit que, davant d'aquestes situacions, països com la Xina es poden beneficiar de la manca de cooperació.

POL MORETES

Morillas ha elogiat la profunditat amb què Clinton ha abordat les relacions internacionals al llarg de la seva carrera: "Tots dos creiem que la política internacional no és només sobre l'Estat, el territori i el poder, sinó el que també el que vostè descriu com 'poder intel·ligent'".

Aquest poder intel·ligent –ha dit– inclou el poder diplomàtic i el polític, però també el militar, el legal i el cultural.

Ha recordat que en la campanya per a les presidencials el 2016 --en què Clinton va denunciar ingerències russes-- va definir el president rus, Vladímir Putin, com un home "fort que no pensa en termes de moral o drets humans, sinó en termes de poder o de dominació".

També ha destacat que a les seves memòries Clinton va expressar el seu "penediment" per haver avalat la invasió de l'Iraq al Senat dels Estats Units fa vint anys, i que en el seu recurs com a primera dama va assenyalar que els drets de les dones són drets humans.

"Què li queda per fer a Hillary Clinton?", s'ha preguntat Morillas al final de la conferència, i ella ha contestat que seguirà treballant a trobar solucions conjuntes a reptes que afecten la vida humana, la salut i la llibertat, com el canvi climàtic i el seu impacte mundial.