Cop d'estat militar al Gabon després de la reelecció d'Ali Bongo com a president

Un grup de membres de l'Exèrcit de Gabon ha anunciat, aquest dimecres 30 d'agost, la presa del poder, minuts després que les autoritats del país confirmessin la reelecció del president, Ali Bongo, en haver rebut el 64,27% dels vots a les eleccions que es van celebrar dissabte passat 26 al país africà.

"Aquest dia, 30 d'agost de 2023, les Forces de Defensa i de Seguretat, reunits al Comitè per a la Transició i la Restauració de les Institucions (CTRI), en nom del poble gabonès i garant de la protecció de les institucions, hem decidit defensar la pau posant fi al règim vigent”, ha declarat un dels militars en un discurs televisat.

Per això, han anul·lat les eleccions generals i els resultats de les mateixes, han dissolt totes les institucions i han tancat les fronteres "fins a nou avís". "Fem una crida a la calma i la serenitat a la població, a les comunitats dels països germans assentats al Gabon i als gabonesos a la diàspora", ha afegit el portaveu militar, que ha mostrat el seu "compromís amb el respecte davant la comunitat" nacional i internacional".

Així mateix, un dels dotze militars que han participat a la compareixença ha indicat en declaracions concedides a la cadena de televisió Gabon 24 que aquest grup "ha decidit defensar la pau posant fi a l'actual règim" encapçalat per Bongo.

El militar ha posat èmfasi que el motí deriva d'"una governança irresponsable i impredictible que ha provocat un continu deteriorament de la cohesió social que amenaça de sumir el país al caos", segons ha recollit BBC.

Després de l'anunci dels militars s'han sentit trets a la capital gabonesa, Libreville, si bé de moment no hi ha informacions sobre víctimes o enfrontaments, sense que les autoritats del país africà hagin reaccionat per ara. A més, es desconeix el parador del president .

El Govern gabonès havia suspès l'accés a Internet després de les eleccions de dissabte citant motius de seguretat, si bé havia estat restaurat poc abans del cop i l'anunci dels resultats oficials. Al costat d'aquesta mesura, les autoritats van imposar un toc de queda.

Segons els resultats oficials, el principal rival de Bongo, l'opositor Albert Ondo Ossa, hauria rebut el 30,77% dels vots. La coalició Alternancia 2023, que el va nomenar com a candidat, va apuntar dimarts a l'existència d'unes tendències "molt favorables" al recompte dels vots i va reclamar al mandatari l'organització d'"un traspàs pacífic del poder".

Totes les victòries electorals de Bongo, que va pujar al poder després de la mort del seu pare, Omar Bongo, el 2009, han estat marcades per les denúncies de frau. El president va patir un infart cerebral el 2018 que el va apartar durant gairebé un any de l?esfera pública, si bé va declinar apartar-se.

Tot just uns mesos després del problema de salut patit per Bongo, un grup de militars va protagonitzar un intent de cop d'Estat mentre el president estava convalescent al Marroc, si bé tres van ser detinguts i posteriorment condemnats el 2021 a penes de 15 anys de presó.

Així, Ondo Obiang, que es va autoproclamar com a líder del Moviment Patriòtic de les Forces de Defensa i Seguretat de Gabon, va qüestionar la capacitat del president per seguir al poder i va demanar un aixecament per treure'l de la Presidència. El Govern va assegurar poc després haver acabat amb l'aixecament, que es va saldar amb la mort de dos militars amotinats.