Tensa diplomàcia al G20: Acord ambigu sobre la guerra a Ucraïna

Després d'exhaustives i esgotadores negociacions que van consumir 200 hores de converses sense interrupcions, més de 300 reunions bilaterals i la redacció de 15 esborranys, els països membres del G20 van aconseguir finalment assolir un consens sobre una declaració conjunta sobre la situació a Ucraïna. Tot i això, l'acord, que va ser elogiat com un triomf diplomàtic per l'Índia, va generar descontent en adoptar principis generals en lloc de condemnar específicament la invasió russa, com es va fer a la reunió anterior a Bali fa un any.

Un aspecte particularment destacat d'aquesta cimera va ser l'absència d'una invitació al president d'Ucraïna, Volodymyr Zelenskiy, per dirigir-se a l'assemblea, cosa que va resultar que l'únic participant directament relacionat amb el conflicte fos Rússia, representada pel ministre de Relacions Exteriors , Sergei Lavrov.

El text acordat, que va ser segellat almenys 24 hores abans del tancament de la cimera, va reconèixer de manera ambigua les diferents avaluacions de la situació i va afirmar la importància dels principis de sobirania nacional i el respecte a la Carta de les Nacions Unides, les resolucions anteriors de l'ONU sobre Ucraïna i la inadmissibilitat de l'ús d'armes nuclears Tot i això, es va destacar que no repetia la condemna explícita de la invasió russa ni l'exigència de retirada immediata i incondicional de les tropes russes, com es va fer a Bali.

El ministre d'Afers Estrangers de l'Índia, S. Jaishankar, va treure importància a les crítiques, argumentant que la situació i el context havien canviat des de la reunió a Bali fa un any. Això reflecteix la determinació de lÍndia de mantenir una posició neutral en el conflicte ucraïnès.

Si bé alguns observadors van elogiar l'acord com un èxit enmig de divisions al G20, altres van expressar preocupació sobre les conseqüències de no condemnar obertament l'agressió russa a Ucraïna. Ucraïna, en particular, va manifestar la seva insatisfacció amb el resultat, qualificant-ho d'inadequat.

L'acord podria considerar-se en última instància com un pas en fals en els esforços diplomàtics d'Ucraïna, que havia buscat suport internacional els mesos previs a la cimera, fent gestions diplomàtiques cap a països com l'Aràbia Saudita, Turquia, l'Índia i parts d'Àfrica.

En un context més ampli, aquest episodi reflecteix una possible disminució de la prioritat d'Ucraïna en la política exterior dels Estats Units, especialment en un any electoral en què sembla que el govern de Joe Biden s'està enfocant més en la consolidació d'aliances per fer front a la Xina a la regió de l'Indo-Pacífic.

S'assenyala que la deferència cap al líder indi, Narendra Modi, va ser un dels factors que van influir en la decisió dels Estats Units de no pressionar fortament la qüestió ucraïnesa a la cimera. Es considera que la relació entre els Estats Units i l'Índia és molt important, ja que l'Índia representa un poderós rival per a la Xina i, segons alguns, és "la relació més important del planeta", en paraules de Kurt Campbell, a qui es coneix com el tsar de l'Indo-Pacífic de Biden.

L'acord al G20 també va obrir la porta a propostes intrigants però encara vagues, com un possible enllaç energètic i de transport entre l'Índia i Europa a través de l'Orient Mitjà, que es podria convertir en una alternativa conceptual a la controvertida Iniciativa del Cinturó i la Ruta de la Xina. S'espera que els funcionaris dels països involucrats presentin un cronograma per a aquests projectes els propers 60 dies.

En resum, la cimera del G20 reflecteix la complexitat de les relacions diplomàtiques internacionals en un món dividit, amb una Índia neutral prenent el centre de l'escenari i un enfocament ambigu cap a la situació a Ucraïna, mentre els Estats Units busquen aliances per enfrontar la Xina en un escenari geopolític cada cop més desafiant.