Andorra aprova el projecte de llei que obligarà els residents a saber català

El Govern d´Andorra ha aprovat aquest dimecres el projecte de llei de la llengua oficial, que entre altres mesures inclou l´obligació d´acreditar un nivell mínim de català per obtenir la primera renovació del permís de residència i treball.

La ministra de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell, ha remarcat en roda de premsa que la llengua oficial del país és "una responsabilitat de tots" i que suposa, ha dit, una eina valuosa per a la identitat i sobirania, per la qual cosa que els poders públics han de garantir-ne la supervivència.

Entre els canvis destacats hi ha l'obligació d'acreditar nocions bàsiques de català per obtenir la primera renovació del permís de residència i de treball.

En aquest punt, el Principat disposa de diverses modalitats de permisos de residència i l'afectat és el que tenen la majoria de treballadors assalariats d'origen estranger que hi ha al país.

En canvi, la mesura no afecta els residents passius (aquelles persones que vénen a Andorra a residir però sense treballar) ni tampoc els permisos de residència i treball per compte propi, que són, per exemple, el dels 'youtubers' o dels treballadors de temporada o fronterers.

AFECTARÀ A UNS 3.000 RESIDENTS EL 2024
 

Segons Bonell, el Govern ha estimat que uns 3.000 residents que han de renovar el permís de residència el 2024 es veuran afectats per l'obligació.

D'altra banda, la llei també inclourà l'exigència mínima de fer la salutació inicial en català a l'atenció al públic i conèixer el vocabulari bàsic de la professió.

La ministra ha aclarit que els requisits no volen "impedir l'arribada de ningú per raó de llengua", sinó fomentar l'aprenentatge del català una vegada que la persona ja resideix al Principat, a més d'integrar-lo a la societat a través del coneixement de la llengua oficial del país.

ORGANITZACIONS
 

Per garantir lús de la llengua oficial, el projecte de llei contempla la creació de dos organismes encarregats de la política lingüística: la Junta de Coordinació sobre Llengua i Formació i el Consell Nacional per la Llengua.

A més, el text proposa la participació del Consell General (Parlament), el Govern i els comuns (ajuntaments), amb una administració tècnica del departament de Política Lingüística.

La normativa també fa referència a l'ús del català a l'administració de justícia ia la resolució alternativa de conflictes, establint l'ús de traductors i intèrprets per a les persones que no entenguin el català.

D'altra banda, es refereix a l'ús de la llengua de signes catalana i es fa "un pas endavant" en la modernització del llenguatge administratiu i de les comunicacions públiques.

Finalment, el text actualitza les sancions per incompliment de la normativa lingüística “amb racionalitat i objectivitat”.