La contaminació arriba a nivells asfixiants a Dubai el dia de salut de la COP28

En plena jornada dedicada a la salut a la COP28, els participants en la conferència s'enfronten a un exemple palpable dels efectes de la contaminació. A Dubai, la brillant línia d'horitzó de la ciutat es veu enfosquida per una densa capa de boira, resultat de nivells alarmants de contaminació que han assolit els 155 micrograms per metre cúbic de partícules PM2.5, conegudes per la seva perillositat en poder penetrar en el torrent sanguini, segons informa WAQI.info, una eina de seguiment de la contaminació en temps real.

Aquesta dada supera el llindar de protecció de la salut fixat en 120 micrograms per metre cúbic, advertint que quan la qualitat de l'aire es classifica com a "dolenta", tots poden experimentar efectes en la salut, sent les persones més vulnerables les més propenses a patir conseqüències greus.

Resulta irònic que aquest escenari es presenti a la COP28, on les discussions se centren precisament en la qualitat de l'aire i els impactes negatius del canvi climàtic a la salut. Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), la contaminació de l'aire exterior, derivada de les emissions de combustibles fòssils, provoca la mort de més de quatre milions de persones a l'any i augmenta significativament el risc de malalties respiratòries, accidents cerebrovasculars, malalties cardíaques, càncer de pulmó, diabetis i altres afeccions.

Aquest context pren rellevància en el cas de Dubai, seu de la COP28, ja que es troba a uns 11 km del complex energètic i de dessalinització d'aigua de mar de Jebel Ali, que acull la central elèctrica de gas més gran del món. A més, dues fonts significatives més de contaminació, el port de Jebel Ali i l'aeroport internacional Al Maktoum, es troben als voltants. No menys important és recordar que a 200 km a l'oest hi ha el camp petrolífer de Bab a Abu Dhabi, ressaltant la paradoxa d'abordar qüestions climàtiques en un entorn marcat per aquestes infraestructures contaminants.

RESILIÈNCIA CLIMÀTICA

Fins a 70 països reunits aquest diumenge en la COP28 reconeixen que els esforços per a generar "resiliència" climàtica estan "insuficientment adaptats" a les necessitats i els reptes de les persones més afectades pels conflictes i les catàstrofes lligades a la crisi climàtica.

Així figura en la Declaració sobre el Clima, el Socors, la Recuperació i la Pau, que van recolzar 70 països i 39 organitzacions i en la qual assumeixen que han d'incrementar el finançament per a satisfer les necessitats humanitàries als països més vulnerables a la crisi climàtica.

En la seva exposició de motius, l'escrit recorda que "la fragilitat i els conflictes augmenten la vulnerabilitat i l'exposició de les persones als riscos climàtics i impedeixen la capacitat d'afrontament i les opcions d'adaptació". Al mateix temps, assenyalen que "el canvi climàtic afecta negativament a les vides, els mitjans de subsistència, les infraestructures, l'aigua, el capital humà, els aliments, la salut, la identitat cultural, l'educació i els assentaments humans, entre altres àmbits, exacerbant les necessitats humanitàries i constituint un repte significatiu i creixent per a l'estabilitat".

EFECTES

També incideixen en els "efectes desproporcionats i interrelacionats del canvi climàtic, els conflictes, la fragilitat i/o les crisis humanitàries sobre les dones i les nenes, els nens i els joves, els pobles indígenes i les comunitats locals, les persones amb discapacitat, les persones majors, i sobre els refugiats, altres persones desplaçades i les seves comunitats d'acolliment, entre altres poblacions".

Així, es comprometen a incrementar els recursos financers per a l'adaptació climàtica, així com a treballar a millorar els sistemes d'alerta primerenca i de resposta i a donar prioritat al lideratge local i a les necessitats locals, entre altres mandats. També es va presentar aquest diumenge en la COP28 la Carta sobre Finançament i Gestió de Riscos, que fixa una sèrie de principis per a millorar la resposta en països més perjudicats per la crisi climàtica i anticipar-se als desastres naturals.

"Les estimacions suggereixen que els costos anuals per pèrdues i danys associats al canvi climàtic oscil·laran entre 290.000 i 580.000 milions de dòlars d'aquí a 2030. Aquestes pèrdues són més devastadores en els entorns de baixos ingressos, on una mitjana de 189 milions de persones a l'any s'han vist afectades per fenòmens meteorològics extrems des de 1991", assenyala el text.

Així, els signants prometen que passaran a actuar abans de les catàstrofes per a reduir els riscos, adaptar-se, anticipar-se a aquestes "quan sigui possible" i "garantir que els fons arribin tan aviat com sigui necessari". Es van comprometre també a col·laborar en la planificació a llarg termini per a garantir "un finançament coherent i coordinat entre l'adaptació al canvi climàtic, el desenvolupament i el cicle de gestió del risc de catàstrofes", i a maximitzar els seus esforços agilitzar l'ajuda i que sigui "més fiable i estigui millor orientada".