80 anys de l'inici de la batalla de Guam, entre els Estats Units i el Japó

La batalla de Guam, iniciada el 21 de juliol de 1944, va ser una confrontació clau durant la Segona Guerra Mundial al Teatre del Pacífic. L'illa de Guam, situada a les Illes Marianes, tenia una importància estratègica significativa per a ambdues parts en conflicte. Per als japonesos, era una base vital que protegia les seves rutes marítimes i aèries; per als nord-americans, la seva captura permetria llançar atacs més directes cap al Japó.

Guam havia estat capturada per les forces japoneses el desembre de 1941, poc després de l'atac a Pearl Harbor, com a part de la seva ràpida expansió inicial al Pacífic. L'illa, que formava part dels territoris nord-americans des de la Guerra Hispano-Nord-americana de 1898, es va convertir en una fortalesa militar japonesa, reforçada amb artilleria pesada, aeròdroms i una guarnició d'aproximadament 19,000 soldats.

Els antecedents de la batalla de Guam es troben en l'estratègia nord-americana de "salt d'illa", dissenyada per acostar-se gradualment al Japó mitjançant la captura d'illes estratègiques. Després d'assegurar bases crucials a les Illes Gilbert i Marshall, els Aliats es van dirigir cap a les Marianes. La caiguda de Saipán a principis de juliol de 1944 havia deixat Guam vulnerable, i la captura de Guam era essencial per establir bases aèries des de les quals els bombarders B-29 podrien atacar directament el territori japonès.

L'assalt va començar amb un intens bombardeig naval i aeri, destinat a debilitar les defenses japoneses. El 21 de juliol, les forces nord-americanes van desembarcar a les platges d'Asan i Agat. Els marines i l'exèrcit van enfrontar una resistència ferotge, amb les tropes japoneses atrinxerades en coves i fortificacions ben defensades. La lluita va ser brutal i prolongada, caracteritzada per combats cos a cos i atacs suïcides per part de les forces japoneses, que estaven decidides a resistir fins a l'últim home.

La batalla de Guam va durar fins al 10 d'agost de 1944, quan les forces nord-americanes finalment van assegurar l'illa. Les pèrdues van ser significatives a ambdós costats. Les forces nord-americanes van patir aproximadament 1,800 morts i 6,000 ferits. Les baixes japoneses van ser molt majors, amb més de 18,000 soldats morts i només uns pocs centenars capturats.

Les repercussions de la batalla de Guam van ser significatives tant militarment com psicològicament. La captura de Guam, juntament amb Saipán i Tinian, va completar el control nord-americà sobre les Illes Marianes, proporcionant bases aèries crucials des de les quals els bombarders B-29 van llançar atacs devastadors sobre les ciutats japoneses, incloent-hi els bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki a l'agost de 1945.

A més, la victòria a Guam va debilitar greument la capacitat defensiva del Japó i va marcar un canvi en l'equilibri de poder al Pacífic. La pèrdua de Guam i altres illes properes també va tenir un impacte moral devastador al Japó, demostrant la inexorabilitat de l'avanç aliat cap a l'arxipèlag japonès.