80 anys de l'inici de la batalla de Guam, entre els Estats Units i el Japó
Va ser una confrontació clau durant la Segona Guerra Mundial al Teatre del Pacífic
La batalla de Guam, iniciada el 21 de juliol de 1944, va ser una confrontació clau durant la Segona Guerra Mundial al Teatre del Pacífic. L'illa de Guam, situada a les Illes Marianes, tenia una importància estratègica significativa per a ambdues parts en conflicte. Per als japonesos, era una base vital que protegia les seves rutes marítimes i aèries; per als nord-americans, la seva captura permetria llançar atacs més directes cap al Japó.
Guam havia estat capturada per les forces japoneses el desembre de 1941, poc després de l'atac a Pearl Harbor, com a part de la seva ràpida expansió inicial al Pacífic. L'illa, que formava part dels territoris nord-americans des de la Guerra Hispano-Nord-americana de 1898, es va convertir en una fortalesa militar japonesa, reforçada amb artilleria pesada, aeròdroms i una guarnició d'aproximadament 19,000 soldats.
Els antecedents de la batalla de Guam es troben en l'estratègia nord-americana de "salt d'illa", dissenyada per acostar-se gradualment al Japó mitjançant la captura d'illes estratègiques. Després d'assegurar bases crucials a les Illes Gilbert i Marshall, els Aliats es van dirigir cap a les Marianes. La caiguda de Saipán a principis de juliol de 1944 havia deixat Guam vulnerable, i la captura de Guam era essencial per establir bases aèries des de les quals els bombarders B-29 podrien atacar directament el territori japonès.
L'assalt va començar amb un intens bombardeig naval i aeri, destinat a debilitar les defenses japoneses. El 21 de juliol, les forces nord-americanes van desembarcar a les platges d'Asan i Agat. Els marines i l'exèrcit van enfrontar una resistència ferotge, amb les tropes japoneses atrinxerades en coves i fortificacions ben defensades. La lluita va ser brutal i prolongada, caracteritzada per combats cos a cos i atacs suïcides per part de les forces japoneses, que estaven decidides a resistir fins a l'últim home.
La batalla de Guam va durar fins al 10 d'agost de 1944, quan les forces nord-americanes finalment van assegurar l'illa. Les pèrdues van ser significatives a ambdós costats. Les forces nord-americanes van patir aproximadament 1,800 morts i 6,000 ferits. Les baixes japoneses van ser molt majors, amb més de 18,000 soldats morts i només uns pocs centenars capturats.
Les repercussions de la batalla de Guam van ser significatives tant militarment com psicològicament. La captura de Guam, juntament amb Saipán i Tinian, va completar el control nord-americà sobre les Illes Marianes, proporcionant bases aèries crucials des de les quals els bombarders B-29 van llançar atacs devastadors sobre les ciutats japoneses, incloent-hi els bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki a l'agost de 1945.
A més, la victòria a Guam va debilitar greument la capacitat defensiva del Japó i va marcar un canvi en l'equilibri de poder al Pacífic. La pèrdua de Guam i altres illes properes també va tenir un impacte moral devastador al Japó, demostrant la inexorabilitat de l'avanç aliat cap a l'arxipèlag japonès.
Escriu el teu comentari