Els socialdemòcrates alemanys s'imposen a l'extrema dreta per la mínima a Brandenburg

El Partit Socialdemòcrata (SPD) ha guanyat les eleccions d'aquest diumenge a l'estat alemany de Brandenburg amb un 31% de suport, 1 punt per davant de la formació d'extrema dreta Alternativa per Alemanya (AfD), que obté un 30%, segons la projecció sobre el vot recollida pels mitjans locals.  

La tercera posició la comparteixen la Unió Demòcrata Cristiana (CDU) i l'Aliança Sahra Wagenknecht-Per la Raó i la Justícia (BSW), ambdós amb un 12%. En quarta posició quedarien Els Verds, amb un 5%, superant el 4% mínim per obtenir representació. L'Esquerra (3%) i BVB/Votants Lliures (2,7%) quedarien fora del parlament regional per percentatge, encara que podrien aconseguir algun escó per elecció directa.  

Pel que fa a la participació, s'estima al voltant del 74%, per sobre del 61,3% de les últimes eleccions regionals, celebrades el 2019.  

Brandenburg té 2,1 milions de votants, però les seves eleccions regionals s'han convertit en un esdeveniment important a causa de l'auge de l'extrema dreta en altres estats de l'antiga República Democràtica Alemanya i s'interpreten en clau nacional després dels últims fracassos en eleccions regionals de l'SPD governant i els seus aliats liberals i ecologistes.  

El retorn de l'extrema dreta a Alemanya

Els recents resultats a Brandenburg, on l'AfD ha obtingut un preocupant 30% dels vots, s'afegeixen a una tendència que ja s'ha observat en altres regions del país. Les eleccions a principis de setembre a Turíngia i Saxònia ja havien anticipat aquest fenomen, amb l'AfD guanyant a Turíngia amb un 33% dels vots i quedant en segona posició a Saxònia, just darrere de la CDU.  

El ressorgiment de l'extrema dreta a Alemanya és especialment alarmant per la seva càrrega històrica. No és només una qüestió d'ideologies radicals en un context contemporani; remet a un passat que va tenir conseqüències devastadores no només per Alemanya, sinó per tot el món.  

Durant la dècada de 1930, Alemanya va veure l'ascens d'un règim ultranacionalista i autoritari que va utilitzar l'odi ètnic i la divisió social per consolidar el seu poder, culminant en l'Holocaust i la Segona Guerra Mundial. Avui, amb líders com Björn Höcke, de l'AfD, defensant idees de nacionalisme ètnic i revisionisme històric, es reviu un discurs perillós que amenaça de fracturar novament la societat alemanya.