Les eleccions a Geòrgia acaben amb una crisi política: l'oposició les titlla de "frau"

Aquest dissabte, Geòrgia va celebrar eleccions parlamentàries que van donar un clar guanyador: el partit Georgian Dream (GD), que va obtenir el 54% dels vots. Tot i això, els resultats han desencadenat una crisi política. La coalició opositora prooccidental, que no reconeix el triomf de GD, ha qualificat el procés com un “cop constitucional”, qüestionant-ne la legitimitat i acusant de frau el partit guanyador. Aquest resultat marca un obstacle important en les aspiracions de Geòrgia d'acostar-se a la Unió Europea (UE), ja que enforteix el rumb conservador i pro-rus que ha estat prenent el país sota el lideratge de GD.

La victòria de Georgian Dream representa una consolidació del poder d‟una administració que ha promogut un allunyament d‟Occident i un acostament a Rússia. Aquest enfocament ha compromès els intents de Geòrgia d'integrar la UE, una meta prioritària per a una bona part de la població georgiana, especialment a les zones urbanes i entre els joves. El projecte europeu, que havia guanyat impuls després de la concessió de l'estatus de candidat per la UE el 2023, ara es troba en pausa a causa de polítiques controvertides, com la llei d'“agents estrangers” promoguda per GD, que exigeix als mitjans i ONGs registrar el finançament quan reben més d'un 20% de fons estrangers. Aquesta legislació, àmpliament criticada per assemblar-se a lleis repressives a Rússia, és vista per molts com un mecanisme per limitar la llibertat d'expressió i fer callar la dissidència política.

La coalició opositora, liderada pel Moviment Nacional Unit (UNM) i tres partits prooccidentals més, ha denunciat irregularitats i acusacions de frau en el procés electoral. L'UNM, un partit de centredreta fundat per l'expresident Mikheil Saakashvili, actualment empresonat per càrrecs polítics, considera que el triomf de GD és il·legítim. La coalició opositora planeja organitzar protestes massives en resposta a allò que consideren una elecció manipulada. A les seves denúncies, l'oposició ha esmentat la coacció sobre empleats estatals i l'ús de recursos administratius per part de GD, a més de la circulació de vídeos que mostren la possible manipulació de les urnes i la intimidació a votants.

D'altra banda, un grup de 2.000 observadors independents, anomenat My Vote, ha qüestionat també la validesa dels resultats preliminars en assenyalar casos de violència i d'intimidació als recintes electorals, sumant un nou front de crítiques contra el partit guanyador.

La situació actual de Geòrgia reflecteix una profunda divisió entre sectors urbans, que donen suport majoritàriament a l'oposició prooccidental i busquen una Geòrgia orientada cap a la UE, i sectors rurals, més conservadors, que donen suport a GD. Bidzina Ivanishvili, fundador de Georgian Dream i figura clau del partit, va proclamar la victòria com un “històric èxit” i va prometre mesures contundents contra l'oposició en cas de mantenir-se al poder. Ivanishvili ha promogut polítiques conservadores que inclouen lleis anti-LGBTQ+ i un acostament a l'Església ortodoxa, enfortint així el suport entre sectors religiosos i rurals.

El resultat de les eleccions ha captat latenció de la comunitat internacional, especialment de Brussel·les i Moscou. Per a la Unió Europea, el rumb que adopti Geòrgia els propers mesos serà clau per decidir si es manté el seu estatus de candidat o si, en canvi, s'atura el procés d'adhesió. Per a Rússia, un aliat a l'administració de GD representa una victòria estratègica a la regió i un contrapès a la influència de la UE a l'àrea.