El cardenal Becciu acata al Papa Francesc i s'aparta del Conclave malgrat defensar la seva innocència

Angelo Becciu, una de les figures més influents del Vaticà en l'última dècada, ha renunciat formalment a participar en el pròxim Conclave previst per al 7 de maig. El cardenal italià, que en 2023 va ser condemnat per malversació i apartat de les seves funcions, va anunciar la seva decisió a través d'un comunicat difós pel seu advocat. “Obeeixo al Papa, pel bé de l'Església, però continuo creient en la meva innocència”, va afirmar.

La decisió no ha estat espontània. Segons ha transcendit, el Papa Francesc li havia comunicat en dues cartes —una datada en 2023 i una altra al març d'enguany— la seva voluntat que no participés en el procés d'elecció del nou pontífex. Aquests documents van ser presentats pel secretari d'Estat, Pietro Parolin, durant les sessions prèvies al Conclave celebrades aquesta setmana al Vaticà.

Encara que Becciu va assistir a les congregacions generals amb els altres 252 cardenals convocats, no figurava entre els 134 electors actius, malgrat comptar amb menys de 80 anys, l'edat límit per a votar. El motiu va ser l'exclusió expressa del Papa, qui ja en 2020 li havia retirat els seus drets cardenalicis després de conèixer l'escàndol financer en el qual va estar involucrat.

Una caiguda que marca una època

Becciu, de 76 anys, va ser condemnat a cinc anys i mig de presó i inhabilitació permanent per a exercir càrrecs en la Santa Seu. El judici, sense precedents al Vaticà per tractar d'un cardenal en actiu, va investigar operacions financeres irregulars com la compra d'un luxós edifici a Londres amb fons procedents de l'Òbol de Sant Pere, donacions destinades a obres caritatives del Papa.

Durant la recerca judicial també es va examinar una donació de 125.000 euros realitzada a una associació vinculada a Càritas a Sardenya, dirigida en aquest moment per un dels germans de Becciu, la qual cosa va aixecar sospites per possible conflicte d'interès.

Al llarg de la seva carrera, Becciu va ocupar alts càrrecs en la cúria romana. Entre 2011 i 2018 va ser substitut d'Assumptes Generals en la Secretaria d'Estat, i més tard, prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants, fins que el Papa el va rellevar després de fer pública la recerca.

Un gest que busca protegir la unitat eclesial

Malgrat la seva condemna i de les restriccions imposades, Becciu defensava fins fa poc que el Papa no li havia expressat de manera clara la seva voluntat d'excloure'l del Conclave, al·legant que els seus drets com a cardenal continuaven vigents. No obstant això, en un gest que ha estat interpretat com un senyal d'obediència institucional, finalment ha fet un pas al costat.

“La comunió de l'Església i la serenitat del Conclave estan per sobre de les meves circumstàncies personals”, va expressar en la seva declaració, subratllant la seva fidelitat al Papa Francesc i el seu compromís amb l'Església.

L'exclusió de Becciu i la forma en què ha estat gestionada reflecteixen els esforços de l'actual pontífex per reforçar els mecanismes de control i transparència en el Vaticà, especialment en l'àmbit financer. Una reforma ambiciosa que, com demostra aquest cas, no ha estat exempta de tensions internes i conseqüències d'alt nivell.

En paraules del cardenal Fernando Filoni, l'escàndol ha generat “dolor” entre els membres del col·legi cardenalici, que ara es preparen per a una de les eleccions papals més decisives en la història recent de l'Església.