Romania viu unes eleccions presidencials marcades per la incertesa i les sospites d’ingerència russa.
Romania viu aquest diumenge unes eleccions presidencials d’alt voltatge polític i intens interès internacional. A les 7:00 del matí (hora local), els col·legis electorals han tornat a obrir les portes tot just cinc mesos després que la primera volta fos cancel·lada enmig d’un escàndol que va sacsejar els fonaments democràtics del país: presumptes ingerències russes, protestes i l’exclusió del favorit.
Ara, onze candidats competeixen per una presidència que, tot i tenir un caràcter principalment cerimonial, juga un paper crucial en la política exterior d’un país clau per a l’OTAN i la Unió Europea, especialment després de la invasió russa de la veïna Ucraïna.
George Simion, l’ascens imparable del nacionalisme
Al centre d’aquesta nova votació hi ha George Simion, líder del partit ultranacionalista AUR (Aliança per a la Unió dels Rumanesos), que encapçala les enquestes amb un 30% de suport. Carismàtic, polèmic i amb una forta presència a les xarxes socials com TikTok, Simion ha aconseguit capitalitzar el descontentament d’una part de la població frustrada per la situació econòmica, la corrupció institucional i les decisions judicials.
Simion no només hereta l’espai electoral deixat per Calin Georgescu, el candidat anti-OTAN i crític amb la UE que va liderar la primera volta anul·lada al novembre, sinó també part de la seva retòrica incendiària. Georgescu va ser exclòs pel Tribunal Constitucional pels seus suposats vincles amb Moscou. Tot i que no ha donat suport formalment a Simion, sí que ha mostrat la seva simpatia per ell, mentre està sent investigat per la Fiscalia per incitació a la violència després de declarar que volia “escorxar vius i en públic” els responsables del que va qualificar com a “cop d’estat” electoral.
Una campanya tensa, xarxes enceses i desconfiança generalitzada
Aquesta repetició electoral està marcada per una creixent ira social, desil·lusió i un nombre significatiu d’electors indecisos. La campanya ha estat intensa a les xarxes socials, amb discursos nacionalistes, teories de la conspiració i acusacions constants contra Brussel·les, a qui Simion culpa —sense proves— d’haver manipulat el procés electoral.
El líder ultradretà, de 38 anys, nega qualsevol alineació amb Moscou, però defensa reduir l’ajuda als refugiats ucraïnesos i rebutja enviar suport militar a Ucraïna. Promet, en canvi, “recuperar la dignitat de Romania”, al seu parer, “menyspreada pels buròcrates de Brussel·les”.
Un país en una cruïlla geopolítica
Romania, amb 19 milions d’habitants i una frontera directa amb Ucraïna, s’ha convertit en un bastió estratègic per a l’OTAN i la UE al flanc oriental europeu. El resultat d’aquestes eleccions podria alterar el seu paper en l’escenari geopolític i la seva relació amb Occident, en un moment de màxima tensió a la regió.
El que hi ha en joc no és només la presidència: és l’estabilitat democràtica i el rumb internacional d’un dels països clau del sud-est europeu.
Escriu el teu comentari