Juan Antonio Guerrero, el jesuïta que va sanejar els comptes del Vaticà: “L'economia ha de reflectir els valors de l'Evangeli”

El jesuïta espanyol Juan Antonio Guerrero, que va ser durant tres anys el màxim responsable de les finances del Vaticà , ha ofert una mirada profunda i honesta sobre la complexa estructura econòmica de la Santa Seu i els esforços per fer-la més transparent i coherent amb els valors evangèlics.

En entrevista amb El Confidencial, Guerrero va explicar que l'economia vaticana es recolza en tres grans pilars: la Santa Seu, l'Estat Ciutat del Vaticà i l'Institut per a les Obres de Religió (IOR), més conegut com a “banc vaticà”. Cadascú amb funcions diferents però interconnectades: mentre la Santa Seu s'encarrega de l'administració general i compta amb uns 3.000 empleats, l'Estat vaticà genera beneficis a través dels museus i serveis turístics, i l'IOR gestiona fons d'entitats eclesiàstiques amb autonomia operativa.

Durant el pontificat de Francesc, s'ha impulsat una reforma profunda a l'àmbit econòmic. Es van crear organismes com el Consell per a l'Economia, la Secretaria per a l'Economia i l'Oficina del Revisor General, amb l'objectiu de controlar, auditar i fer totes les operacions traçables. Segons Guerrero, aquestes eines han ajudat a eliminar pràctiques opaques ia apropar les finances vaticanes als estàndards internacionals.

No obstant, els desafiaments persisteixen. La Santa Seu afronta un dèficit estructural anual d?entre 50 i 80 milions d?euros. Guerrero suggereix que aquest desequilibri es podria mitigar si els beneficis del Governatorat (administració de l'Estat vaticà) i de l'IOR es canalitzessin cap a la Santa Seu, cosa que depèn de decisions internes que encara s'han de resoldre.

Entre les reformes pendents destaca la necessitat d'avançar en la consolidació del sistema de pensions i la creació d'un comitè independent d'inversions, que reforci l'eficiència i el control ètic sobre els fons.

Més enllà de les xifres, Guerrero subratlla que l'economia del Vaticà deu estar al servei de la seva missió espiritual. Durant la pandèmia, per exemple, es van evitar acomiadaments i es van reduir els sous més alts per protegir els empleats amb menors ingressos. "Es tracta de ser coherents amb el missatge de l´Evangeli", afirma.

Amb l'horitzó d'una futura transició papal, l'exprefecte considera fonamental consolidar les reformes per garantir una Església més justa, transparent i sostenible, tant espiritualment com econòmicament.