Preguntem a la IA qui serà el nou Papa i el resultat és claríssim

Amb l’arribada dels cardenals al Vaticà el 7 de maig de 2025, comença el conclave amb la missió d’escollir el nou Pontífex. Enmig del dol per la mort de Francesc, la contesa reflecteix antigues tensions internes: continuar la línia progressista i sinodal del Papa argentí o tornar a postures més conservadores? Els perfils i els suports dels favorits es poden deduir a partir d’analistes i mitjans especialitzats. Segons aquesta anàlisi —mai determinant però molt fonamentada—, emergeix un candidat amb avantatge clara.

L’escenari del conclave

Els experts recorden que no hi ha campanyes formals: l’elecció papal depèn del consens del Col·legi Cardenalici, avui compost majoritàriament per cardenals nomenats per Francesc (més del 80%). Sense partits ni votació pública, els cardenals conversen i, al final, acostumen a buscar un candidat que reuneixi lideratge reconegut, equilibri doctrinal i representativitat geogràfica. Els observadors subratllen les tensions entre l’ala reformista (defensora de temes socials, migrants i diàleg) i la conservadora (centrada en la doctrina tradicional). També influeix l’edat dels electors (prefereixen papes relativament joves) i l’equilibri regional: el món anglosaxó té diversos candidats, però creix el pes d’Àfrica i Àsia.

Candidats destacats

Segons fonts religioses i mitjans internacionals, aquests són alguns dels “papabili” més destacats:

• Card. Pietro Parolin (Itàlia, 70 anys): Secretari d’Estat del Vaticà i diplomàtic veterà. Ha estat clau en acords internacionals i és vist com un pont entre progressistes i conservadors. El seu perfil sobri i negociador li dona suport entre ambdós sectors.
• Card. Luis Antonio Tagle (Filipines, 67 anys): Exarquebisbe de Manila, amb fort carisma popular. Defensor dels pobres i dels migrants, l’anomenen “el Francesc asiàtic”. Té suport progressista, però podria generar dubtes entre conservadors.
• Card. Matteo Zuppi (Itàlia, 69 anys): Arquebisbe de Bolonya, proper a Francesc. Mediador en conflictes i promotor de projectes socials. Representa el “rector de barri”, però preocupa als sectors tradicionals.
• Card. Peter Turkson (Ghana, 76 anys): Influència africana reconeguda. Conegut per les seves alertes sobre la pobresa i el medi ambient. Seria el primer Papa africà, però la seva edat juga en contra.
• Card. Jean-Marc Aveline (França, 66 anys): Arquebisbe de Marsella. Promou el diàleg amb el món islàmic i polítiques d’acollida. Moderat i obert, tot i que sense experiència en dicasteris globals.
• Card. Mario Grech (Malta, 68 anys): Va liderar el Sínode de Bisbes. Inicialment conservador, s’ha alineat amb les reformes de Francesc. Conegut per gairebé tots els cardenals.
• Card. Cristóbal López Romero (Espanya, 72 anys): Arquebisbe de Rabat. Treball amb migrants i diàleg interreligiós. És un perfil molt valorat moralment, però ell mateix es descarta.
• Card. Robert Prevost (Estats Units, 69 anys): Prefecte de la Congregació per als Bisbes. Misioner al Perú, discret i fidel a Francesc. Conegut arreu per la seva tasca recent a Roma.
• Card. Joseph Tobin (Estats Units, 66 anys): Arquebisbe emèrit de Newark. Va desenvolupar la seva carrera fora dels EUA. Va tenir conflictes amb Francesc el 2016, però després va ser reivindicat.
• Altres aspirants possibles: Gérald Lacroix (Canadà), Jean-Claude Hollerich (Luxemburg), Luis Ladaria (Espanya) o Blase Cupich (EUA), tot i que amb menys suport real.

Factors clau en l’elecció

Els analistes coincideixen que no hi ha favorit instantani: el conclave és secret i sovint sorprenent. Però l’actual balança de forces apunta a un candidat de consens i equilibri geogràfic. El cardenal “ideal” seria algú amb pes internacional, obert a les reformes de Francesc però acceptable pels conservadors. Destaquen diversos factors:

• Equilibri doctrinal. La tensió sobre migració, famílies i qüestions LGBT marca el debat. Un candidat molt liberal podria ser rebutjat pels sectors més tradicionals. Per això, Parolin destaca com a figura de compromís.
• Ubicació geogràfica. Després de 45 anys sense papes italians, hi ha qui vol un retorn a Europa i d’altres que prefereixen continuar globalitzant el papat. Àfrica i Àsia també tenen aspirants forts.
• Edat i vitalitat. Els electors solen preferir candidats entre 60 i 70 anys. Això afavoreix figures com Zuppi, Tagle o Aveline i descarta altres més grans.
• Dinàmica del conclave. A vegades s’escull un “tapadet”, però últimament els noms forts solen destacar. Les votacions inicials i la capacitat de sumar consensos seran determinants.

Qui és el favorit?

Sumant tots els factors i les anàlisis de mitjans i experts, un nom sobresurt clarament: el cardenal Pietro Parolin. Té gran experiència diplomàtica, un càrrec clau com a Secretari d’Estat, domini d’idiomes i respecte per totes les tendències eclesiàstiques. Representaria el retorn d’un Papa italià després de gairebé mig segle.

Els crítics assenyalen la seva manca de carisma i alguna ombra en temes financers, però això no ha afectat gaire la seva reputació. En termes de probabilitat, Parolin apareix en els primers llocs de la majoria de travesses i anàlisis.

En segon pla queden noms com Luis Tagle, Matteo Zuppi i Peter Turkson, cadascun amb fortaleses i debilitats. Tagle entusiasma sectors progressistes, però pot generar resistències. Zuppi és molt estimat socialment, però el seu nom s’associa a escàndols de clergat. Turkson té simbolisme continental, però la seva edat i rivals africans dificulten el seu camí.

En definitiva, Parolin reuneix l’equilibri que es busca: perfil diplomàtic, experiència, moderació i acceptació transversal. Encara que la decisió final depèn del vot i de l’Esperit Sant, segons aquesta anàlisi d’intel·ligència artificial, les opcions més clares apunten a Parolin com el pròxim Papa.