Fumata negra! Fracassa la primera votació per triar el nou Papa

La primera ronda del conclave que ha començat aquest 7 de maig de 2025 a la Capella Sixtina ha acabat sense elecció: el fum negre sobre el Vaticà ha anunciat que cap candidat ha obtingut la majoria necessària. El pontificat de Francesc (mort el 21 d’abril de 2025) deixa vacant la Seu de Sant Pere, i els cardenals hauran de continuar demà amb noves votacions per elegir el seu successor. Per ara, els analistes observen diversos “papables” (candidats probables), tot i que adverteixen que l'elecció és imprevisible.

Context del Conclave

Després de la mort de Francesc, el camarlenc va anunciar la vacant papal i més de 130 cardenals electors (menors de 80 anys) es van reunir a Roma. El conclave ha començat aquest 7 de maig de 2025 a les 16:30 hora local a la Capella Sixtina, amb uns 133 cardenals presents. Els purpurats s’han juramentat a iniciar el procés secret per escollir el nou Papa. Com és tradició, les paperetes cremades després de la primera votació s'ha produit fum negre, senyal que no s'ha produit consens. Això manté en suspens milers de fidels a la Plaça de Sant Pere, on esperaven veure el senyal blanc (“fumata blanca”) del nou pontífex. 

Papables: Top 5 dels favorits

Encara que no hi ha candidats oficials, la premsa vaticana i els experts han destacat alguns cardenals com els més esmentats per succeir Francesc. A continuació es presenten cinc noms que apareixen amb freqüència en anàlisis i travesses internacionals, basant-nos en informes de mitjans especialitzats catòlics i agències acreditades. Cal subratllar que es tracta de previsions especulatives i que el nou Papa podria provenir de qualsevol altre cardenal:

• Cardenal Pietro Parolin (Itàlia, 70 anys). Actual secretari d’Estat de la Santa Seu i número 2 del Vaticà, Parolin és vist com un candidat moderat de continuïtat. Ha estat diplomàtic clau dels darrers pontificats i va participar en negociacions internacionals (per exemple, acords amb la Xina). La seva experiència i proximitat amb el papat de Francesc el situen sovint en les llistes de favorits. Parolin és considerat un “candidat de compromís” entre els sectors progressista i conservador de l’Església.
• Cardenal Luis Antonio Tagle (Filipines, 67 anys). Exarquebisbe de Manila i actual prefecte del Dicasteri per a l’Evangelització dels Pobles, Tagle va saltar al primer pla després de ser anomenat el “Francesc asiàtic”. Conegut pel seu carisma, somriure fàcil i defensa dels pobres i migrants, Tagle també ha criticat durament els abusos dins de l’Església. El seu perfil pastoral i la seva popularitat el situen com un dels principals papables. Seria el primer Papa d’Àsia i destaca per la seva llarga trajectòria pastoral i administrativa.
• Cardenal Matteo Maria Zuppi (Itàlia, 69 anys). Arquebisbe de Bolonya i president de la Conferència Episcopal Italiana, Zuppi és un purpurat amb una imatge propera al papa sortint. Membre de la comunitat de Sant’Egidi, és conegut per la seva tasca en mediacions internacionals (Moçambic, pau a Ucraïna) i la seva preferència per la vida senzilla (a Bolonya l’anomenen “Pare Matteo” i es mou amb bicicleta). Els mitjans italians l’han batejat com el “Bergoglio italià” per la seva afinitat amb Francesc. Encara que en cercles conservadors genera desconfiança, molts el veuen com un candidat que podria continuar la línia reformista actual.
• Cardenal Péter Erdő (Hongria, 72 anys). Arquebisbe de Budapest i veterà de la Cúria romana, Erdő és un teòleg de perfil conservador, obert al diàleg interreligiós. Parla diversos idiomes i va guanyar reputació combinant sensibilitat social amb posicions doctrinals fermes (oposat a l’avortament i al matrimoni homosexual, però defensor de l’ecumenisme i la comunió amb l’Església ortodoxa). Va ser considerat contendents en el conclave de 2013 i podria funcionar com a candidat pont entre faccions conservadores i progressistes. La seva experiència i ampli coneixement de l’Església el converteixen en un dels més esmentats per la premsa internacional.
• Cardenal Robert Francis Prevost (Estats Units, 69 anys). Prefecte del Dicasteri per als Bisbes des de 2023, Prevost és relativament desconegut pel gran públic però compta amb el suport de diversos cardenals. Antic missioner al Perú, es va guanyar una reputació per la seva discreció, estil tranquil i alineació amb el llegat de Francesc en justícia social. Als Estats Units també presideix la Comissió Pontifícia per a Amèrica Llatina. És un possible candidat precisament pel seu perfil poc polèmic i la seva proximitat amb el Papa recentment mort. Dirigeix l’oficina que selecciona bisbes a tot el món.

Fora d’aquesta llista han sonat altres noms, però amb menys freqüència als informes oficials. Per exemple, alguns mitjans internacionals esmenten el cardenal francès Jean-Marc Aveline o el maltès Mario Grech, entre altres. No obstant això, experts vaticans recorden que tot això són especulacions: com va assenyalar una acadèmica britànica, les prediccions actuals són “pura especulació”. En última instància, el col·legi cardenalici pot escollir el successor de Francesc entre qualsevol bisbe catòlic; la decisió final podria recaure en algú aliè a les travesses més publicitades. La fumata blanca definitiva s’espera per als pròxims dies, quan els purpurats arribin al quòrum necessari per escollir el nou Papa.