De resoldre equacions a liderar l'Església: el sorprenent perfil acadèmic del Papa Lleó XIV

Aquest 8 de maig de 2025, el món ha presenciat un moment històric: l’anunci del nou Papa. El conclave ha elegit Robert Francis Prevost Martínez com a successor de Francesc. Adoptant el nom de Lleó XIV, es converteix en el primer Papa originari dels Estats Units, però també en una figura profundament connectada amb Amèrica Llatina i amb una trajectòria marcada per l’equilibri entre tradició i renovació.

Un nord-americà amb cor peruà

Nascut el 14 de setembre de 1955 a Chicago, Prevost va ingressar a l'Orde de Sant Agustí l'any 1977 i va ser ordenat sacerdot el 1982. Més enllà de la seva nacionalitat estatunidenca, la seva vida i carrera l'han vinculat estretament amb Amèrica Llatina. L’any 1985 va ser enviat com a missioner al Perú, on hi va romandre durant dècades. Allà va dirigir el seminari agustinià de Trujillo, va ensenyar Dret Canònic i va treballar en diverses regions del país andí. L’any 2015 va ser nomenat bisbe de Chiclayo, i també va adoptar la nacionalitat peruana, reforçant la seva identitat bicultural.

Aquesta experiència llatinoamericana no només va marcar la seva visió pastoral, sinó que també li va donar una sensibilitat singular cap a les comunitats més vulnerables. El seu domini del castellà i la seva comprensió de les realitats socials de l’Amèrica Llatina han estat elements clau per a la seva elecció en un moment en què l’Església busca més proximitat amb les bases.

Formació acadèmica impecable

Prevost té un perfil acadèmic poc comú entre els pontífexs. Es va llicenciar en Ciències Matemàtiques a la Universitat de Villanova, va obtenir un màster en Divinitat per la Catholic Theological Union de Chicago, i va completar un doctorat en Dret Canònic a la Pontifícia Universitat de Sant Tomàs d’Aquino a Roma. Aquesta formació científica i teològica li ha permès afrontar els desafiaments de l’Església amb un enfocament equilibrat, analític i pastoral.

L’ascens al Vaticà

El gener de 2023, el Papa Francesc el va nomenar prefecte del Dicasteri per als Bisbes, una de les posicions més influents de la Cúria Romana, encarregada d’assessorar el Papa en el nomenament de bisbes arreu del món. Va ser creat cardenal el setembre del mateix any.

El seu enfocament moderat, la seva capacitat de diàleg entre sectors progressistes i conservadors, i la seva habilitat per assolir consensos el van convertir ràpidament en una figura destacada dins del Col·legi Cardenalici.

Una elecció que trenca precedents

Fins ara, cap ciutadà dels Estats Units havia estat elegit Papa, en part per la reticència històrica a nomenar un pontífex de la superpotència global. No obstant això, Lleó XIV trenca aquest precedent, i ho fa amb un perfil que va més enllà de les fronteres: estatunidenc de naixement, peruà de cor i amb ascendència espanyola per part materna.

L’elecció de Lleó XIV reflecteix el desig del conclave de trobar una figura que representi tant la continuïtat amb el llegat reformista del Papa Francesc com la necessitat d’un lideratge global, sensible als desafiaments de l’Església al segle XXI: pobresa, migració, crisi climàtica i unitat eclesial.

Un Papa per a una nova etapa

Lleó XIV arriba al pontificat amb un llegat missioner, acadèmic i diplomàtic. El seu perfil encarna l’obertura al món, el compromís amb els més vulnerables i una profunda vocació de servei. Amb la seva elecció, el Vaticà envia un senyal clar: l’Església Catòlica es prepara per a una nova etapa, guiada per un líder que coneix tant les perifèries com els passadissos del poder eclesial.

El món observa ara amb atenció l’inici d’aquest nou capítol sota el pontificat de Lleó XIV.