Desafiaments globals per al Papa León XIV: Serà capaç de liderar l'Església en temps de guerra?

El nomenament de Robert Prevost Martínez com a nou Papa Lleó XIV comporta importants reptes internacionals que marcaran el seu pontificat. Entre les qüestions més delicades que haurà de gestionar destaquen les relacions amb el nou president dels Estats Units, Donald Trump, i els conflictes bèl·lics que sacsegen el món, com la guerra a Ucraïna i el conflicte a Gaza.

Tot i compartir nacionalitat estatunidenca amb Trump, el Papa Lleó XIV no segueix les seves polítiques en molts aspectes. Un exemple clar és la discrepància amb les polítiques migratòries de Trump. Al seu compte de X, el Papa va compartir un retuit l’abril de 2025 en què un comentarista catòlic criticava les deportacions defensades pel president nord-americà. No obstant això, ambdós comparteixen una visió comuna pel que fa a la defensa de la vida, la qual cosa podria afavorir una col·laboració entre el Vaticà i l’administració Trump en determinats àmbits:

"La Santa Seu aposta per buscar una política comuna amb l’Administració de Trump, que cerqui 'consensos' i no es converteixi de nou 'en una política de polarització i divisió'."

El nou Papa també haurà d’afrontar les tenses relacions de l’Església Catòlica amb la Xina, especialment després de la signatura d’un acord provisional el 2024 per a la designació de bisbes. Aquest acord ha estat objecte de crítiques, sobretot després que la Xina designés dos bisbes durant la Seu Vacant. Tot i això, el Vaticà manté la seva aposta per un diàleg respectuós i constructiu amb el règim xinès.

El Papa Lleó XIV també haurà de jugar un paper decisiu en conflictes internacionals. En especial, el Vaticà buscarà ser mediador en la guerra d’Ucraïna, arran de la invasió de Rússia, i en el conflicte a Gaza, amb l’objectiu d’alleujar la crisi humanitària i promoure el diàleg.

Pel que fa a les relacions amb l’Església Ortodoxa Russa, que es van refredar a causa de la invasió d’Ucraïna, Lleó XIV també haurà de prendre decisions difícils. Durant el papat de Francesc, el Vaticà es va veure obligat a suspendre una trobada amb el patriarca Kirill, màxim líder de l’Església Ortodoxa Russa, per por que pogués generar "confusions" donades les tensions geopolítiques. Tot i així, la diplomàcia vaticana continua apostant per un acostament i un diàleg fratern amb el patriarca, encara que les diferències sobre la guerra a Ucraïna persisteixen.

El catedràtic de Comunicació i Política Internacional, José María Peredo, va assenyalar en una entrevista amb Europa Press que, encara que el papat de Francesc no va tenir un impacte geopolític tan decisiu com el de Joan Pau II, el Papa Lleó XIV podria tenir un paper més destacat en els grans debats internacionals.

"El nou Papa podria tenir un paper més decisiu i 'fer-se sentir' en el debat internacional sobre els grans espais geopolítics i com estan interactuant", va assenyalar Peredo. "És probable que el pontífex tingui un enfocament més clar sobre els conflictes i la guerra, mantenint un missatge catòlic universal".

Al llarg del seu pontificat, Lleó XIV haurà d’afrontar nombrosos reptes en un món cada vegada més dividit, i la seva capacitat per actuar com a mediador i líder internacional serà posada a prova. La figura del Papa en la política internacional, encara que sempre cautelosa i prudent, podria adquirir una rellevància decisiva els pròxims anys.