La Xina posa preu a la seva inversió a Espanya: accés prioritari al liti i els minerals de les "terres estranyes"

A canvi de destinar fons a sectors clau de l'economia espanyola, les autoritats xineses reclamen accés preferent a l'explotació de jaciments de minerals crítics com a liti, beril·li, niobi o tàntal, recursos abundants en el subsòl nacional i essencials per a les indústries tecnològica, energètica i militar.

Aquestes exigències es produeixen en un context geoestratègic marcat per la carrera global pel control de matèries primeres. la Xina, líder mundial en el refinament i processament d'aquests minerals, cerca assegurar la seva cadena de subministrament enfront de les restriccions que plantegen altres potències. 

El cinturó geològic que travessa Espanya des del Cantàbric fins al Guadalquivir concentra importants reserves encara sense explotar, la qual cosa ha reactivat l'interès de l'Executiu per rellançar la mineria nacional sota control estatal.

Moncloa ja treballa en un ambiciós Programa Nacional d'Exploració Minera, inspirat en projectes del franquisme, que permetrà declarar zones de “reserva estratègica” i limitar l'accés a empreses autoritzades. 

Malgrat això, la Xina ha manifestat la seva voluntat de participar en aquest nou marc regulador, obrint la porta a una negociació complexa entre inversió estrangera i autonomia sobre els recursos crítics. La pugna entre seguretat econòmica i dependència tecnològica torna a situar a Espanya en el centre d'un tauler global cada vegada més disputat.

Espanya ha atret més de 10.000 milions d'euros d'inversió xinesa, sobretot relacionada amb els cotxes elèctrics. Empreses com Hygreen Energy tenen pensat inversions de 1.000 milions a Andalusia, o Envision per 2.000 milions.

A Catalunya, el gegant asiàtic Chery, fabricador dels Omoda, es va fer amb l'antiga planta de Nissan a la Zona Franca per a fabricar el omoda 5 o la renascuda Ebre.