Xile: cap a una política progressista en el pla internacional

Habemus un món en caos

És d'una realitat d'un port d'una Catedral, que el tauler internacional està en un punt d'extrema gravetat. Això, ho avala: la continuació de la guerra russa ucraïnesa i, un possible cessament al foc de menor intensitat; el genocidi perpetrat pel govern sionista a Gaza i en contra del poble palestí, així com les constants amenaces de Netanyahu a l'Iran i altres nacions de l'Orient Mitjà; la recent confrontació de dues nacions amb poder atòmic, l'Índia i el Pakistan; els constants bombardejos dels EUA a Iemen; la guerra comercial i aranzelària dels EUA contra el món, i la irrupció de la ultradreta en importants nacions del globus terraqüi. En aquest escenari internacional, la irracionalitat de les grans potències –sobretot d'una- està a l'ordre del dia en aquest controvertit i insegur món.

1-. Què fer? Doncs bé, un suport restrictiu al multilateralisme i a les més diverses organitzacions internacionals de Nacions Unides i de la societat civil internacional. Són aquestes les institucions que amb les reformes que cal realitzar en moltes d'elles, les cridades a mediar en els conflictes globals. Assenyalar-ho és fàcil, realitzar-ho és el difícil.

2-. Un suport restrictiu a una política de defensa dels DDHH, en qualsevol nació del món, i també a nivell de la nostra frontera, enfortint a les organitzacions que són les defensores d'aquests drets universals, sobretot en els actuals escenaris polítics, on les forces polítiques de dreta i ultradreta tenen com a objectiu retallar aquests avanços civilitzatoris. S'estan violant els DDHH, els drets laborals i de les minories ètniques en una gran quantitat de nacions de l'orbe.

3-. Una política decidida d'integració regional i d'acostament als països veïnals. En termes generals hi ha hagut excessiva retòrica en la construcció d'una Integració Regional a Amèrica Llatina i el Carib. Creació de nombroses organitzacions internacionals d'integració, en les més diverses àrees d'interès. La majoria d'elles –per no dir totes- han fracassat. Però, encara no ha aconseguit enlairar una organització regional que vaig conjuminar als més diversos interessos, siguin aquests, els polítics, els econòmics, els comercials, els socials-laborals, els culturals, els ambientals, els ètnics, els de les minories sexuals (LGBTI), per nomenar alguns. L'experiència de la Unió de Nacions Sud-americanes (UNASUR), creada el 2008 va ser relativament reeixida sobre aquest tema, no obstant això, per intolerància ideològica fracàs, com així també fracasso l'efímera organització regional creada pels governs conservadors de la regió, el PROSUR. La que se'ns presenta amb més vigor i futur en l'actualitat és la Comunitat d'Estats Llatinoamericans i del Carib (CELAC). Xile hauria de ser part activa d'aquesta última, amb més determinació, aprofundint-la, i enfortint-la. Amb els països veïnals (l'Argentina, el Perú i Bolívia), Xile ha de tenir una política molt més activa i propositiva, d'accions comunes. Alguna cosa, s'està aconseguint amb Bolívia. Caldria enfortir molt més els llaços amb aquestes nacions més enllà de les dificultats que es puguin trobar. 

4-. To be or not to be, that is the question. Per què no ingressar als BRICS. Aquest, és un tema relativament silenciat per les més diferents autoritats de l'espectre nacional en matèria internacional. Per diversos motius s'ha evadit el debat, i la decisió política de ser part o no d'aquest bloc. ELS BRICS, creat 2010 pel Brasil, Rússia, l'Índia, la Xina i Sud-àfrica, posteriorment, s'han incorporat l'Aràbia Saudita, Emirats Àrabs, Egipte, Etiopia, indonèsia i l'Iran. A la recent reunió dels Cancellers dels BRICS realitzada a Rio de Janeiro el 22 d'abril passat, s'han sumat els següents països: Bielorússia, Bolívia, el Kazakhstan, Cuba, Malàisia, Nigèria, Tailàndia, Uganda i Uzbekistan. Aquest bloc es declara com un Fòrum Polític i Econòmic Internacional. Se'ls ha denominat la Veu del Sud en l'escenari global. Els BRICS representen el 51% de la població global i el 40% del PIB mundial. Xile hauria de ser part d'aquest important Fòrum Mundial a la brevetat possible, confrontant les opinions anti brics de molts excancellers, i d'altres experts en matèria internacional a nivell nacional.      

5-. Defensa del medi ambient, nacional i internacionalment. Val la pena enunciar com un important element la signatura sota el govern del president Boric de l'Acord Regional sobre l'Accés a la Informació, la Participació Pública i l'Accés a la Justícia en Assumptes Ambientals a Amèrica Llatina i el Carib -Acord de Escazú-, que va ser ratificat pel Congrés. La signatura d'aquest Acord, com el de Migracions han estat passos estratègics per a reposicionar a Xile en aquests tòpics d'interès nacional. No obstant això, és necessari enfortir molt més aquests àmbits claus de la política exterior del país.   

6-. Modernitzar la Cancelleria per als nous temps i desafiaments. Des del retorn a la democràcia (1990) a la data, un dels ministeris de l'Estat que no ha tingut una reforma profunda, és el Ministeri de Relacions Exteriors. No es pot negar, que hi ha hagut transformacions en aquesta repartició de l'Estat. Però, no han estat de la profunditat necessària del que es necessita, d'acord amb els canvis que l'escenari internacional ha experimentat des de la caiguda del Muro de Berlín, la dissolució de la Unió Soviètica, la lluita brutal d'anihilament ètnic en l'antiga Iugoslàvia, per nomenar alguns d'aquests fets internacionals. Fins al dia d'avui, amb els convulsionats temps, que ja hem assenyalat al principi d'aquesta columna, l'instrument de política exterior ha romàs més com un ministeri del segle XX, que del segle XXI. Com a exemple, segons coneixedors del qual fer de la Cancelleria no existeix una unitat d'anàlisi estratègica, que seria tan necessària per a entendre aquests temps impetuosos de l'escenari mundial, i de com actuar enfront d'aquests nous desafiaments. 

Finalment, cal enfortir la potestat presidencial per al nomenament d'Ambaixadores/és. No és aconsellable en política exterior que la presidència no tingui la total independència de nomenar els seus representants en l'exterior. Per cert, tenint en compte als funcionaris que laboren en RREE.