Romania: la segona volta electoral que podria portar l’extrema dreta al poder i sacsejar la UE

La decisió enfronta George Simion, líder ultranacionalista i populista d’extrema dreta, crític ferotge de la Unió Europea i admirador del moviment MAGA de Donald Trump, amb Nicuşor Dan, un independent centrista i alcalde de Bucarest. Simion va arrasar en la primera volta amb un 41%, el doble que Dan, però enquestes recents reflecteixen un empat tècnic en unes eleccions descrites com les més rellevants en la història postcomunista de Romania.

L’eurodiputat liberal romanès Siegfried Mureşan ha advertit que una victòria de Simion “debilitaria la unitat europea, soscavaria el suport a Ucraïna i només beneficiaria Vladímir Putin”, subratllant la dimensió geopolítica crítica d’aquests comicis.

Simultàniament, Polònia afronta les seves eleccions presidencials amb 13 candidats, entre els quals hi ha l’alcalde centrista de Varsòvia, Rafał Trzaskowski, favorit per avançar a la segona volta contra Karol Nawrocki, avalat pel partit nacional-conservador Llei i Justícia. Un triomf de Trzaskowski enfortiria l’agenda reformista del primer ministre Donald Tusk.

A Portugal, el país acudeix a les seves terceres eleccions anticipades en tres anys després de la caiguda del govern de centredreta liderat per Luís Montenegro. S’espera que la plataforma Aliança Democràtica de Montenegro obtingui la primera posició, tot i que sense majoria absoluta, cosa que dificultaria la formació de govern.

La victòria de Simion a Romania ja ha provocat la caiguda del govern de coalició entre socialdemòcrates i liberals. El seu ascens representa un canvi radical, amb promeses de nomenar Călin Georgescu —un polític d’extrema dreta sota investigació per finançament irregular i promoció de grups feixistes— com a primer ministre.

El president romanès té àmplies competències executives, incloent-hi política exterior, seguretat i nomenaments judicials, així com la potestat de dissoldre el Parlament. Analistes adverteixen que, amb un AUR reforçat i l’oposició dividida, podria sorgir un govern minoritari liderat per Simion, recolzat possiblement per forces tradicionals per evitar eleccions anticipades.

Simion s’oposa a incrementar l’ajuda a Ucraïna i ha criticat durament els líders europeus, tot i que insisteix a mantenir Romania dins la UE i l’OTAN. Podria aliar-se amb figures com Viktor Orbán a Hongria i Robert Fico a Eslovàquia per formar un bloc disruptiu dins d’Europa.

Aquesta perspectiva ha inquietat els mercats i inversors, amb la moneda romanesa debilitant-se i alertes per part de les principals cambres empresarials estrangeres sobre un possible deteriorament del clima econòmic. Romania ja afronta el major dèficit pressupostari de la UE.

Aquestes eleccions, les més crucials per a Romania en dècades, s’inscriuen en un moment delicat per a Europa, on les decisions preses en aquest “superdiumenge” electoral poden afectar l’equilibri polític, econòmic i geopolític de tot el continent.