El Suprem del Brasil accepta càrrecs contra militars acusats de planejar l'assassinat de Lula da Silva
Deu membres de l'Exèrcit i un policia són processats per conspirar per a atemptar contra Lula, el seu vicepresident i un jutge del Suprem en el marc d'un intent de cop després de les eleccions de 2022
El Tribunal Suprem del Brasil ha fet un pas clau en la recerca sobre la temptativa colpista que es va gestar després de les eleccions presidencials de 2022. Aquest dimarts, l'alt tribunal va acceptar formalment les acusacions contra deu dels dotze implicats en una presumpta trama per a assassinar al president Luiz Inácio Lula da Silva, al vicepresident Geraldo Alckmin i al jutge Alexandre de Moraes, instructor del mateix cas i membre del Suprem Tribunal Federal.
Els acusats formen part del denominat “grup 3” dins de la recerca sobre el fallit intent de cop d'estat posterior a la victòria electoral de Lula. Segons la Fiscalia, es tracta d'onze militars i un agent de la Policia Federal, tots ells presumptament involucrats en la planificació d'una sèrie d'accions tàctiques destinades a interrompre la normalitat democràtica i mantenir a l'expresident Jair Bolsonaro en el poder.
Entre les activitats atribuïdes als acusats figuren des de pressions internes per a obtenir el suport de la cúpula de les Forces Armades, fins al seguiment d'autoritats clau i l'organització d'atemptats. Aquestes accions haurien tingut com a objectiu no sols provocar un col·lapse institucional, sinó executar assassinats polítics per a facilitar un cop militar, tal com assenyala el Ministeri Públic.
Un pla avortat a última hora
L'operació no va arribar a concretar degut, segons mitjans brasilers com UOL, al rebuig del llavors comandant de l'Exèrcit a sumar al complot. Aquesta negativa d'última hora hauria estat determinant per a frenar l'intent colpista, que es trobava en una fase avançada d'organització.
Un dels episodis més alarmants del cas és el que afecta directament el jutge Alexandre de Moraes, qui va explicar que els conspiradors van arribar a monitorar els seus moviments i es van acostar fins a la seva residència a Brasília amb la intenció de capturar-lo o assassinar-lo. “Si el cop hagués tingut èxit, difícilment jo seria l'instructor d'aquesta causa”, va declarar el magistrat, qui ha estat un dels principals objectius del bolsonarisme més radical pel seu ferm defensa de la legalitat democràtica.
Un nucli armat i radicalitzat
Entre els implicats es troba Wladimir Matos Soares, agent de la Policia Federal, la implicació de la qual ha estat provada mitjançant àudios en els quals afirmava pertànyer a un "grup armat llest per a prendre'l tot" i “matar a mig món” per a impedir la sortida de Bolsonaro del poder. Aquest tipus de missatges reforça la tesi de la Fiscalia de què no es tractava de simples idees radicals, sinó d'una estructura operativa activa i amb intencions violentes clares.
Amb aquesta nova tanda de decisions, la Primera Sala del Suprem ja ha acceptat les denúncies contra 31 de les 34 persones inicialment acusades, inclosa la del mateix expresident Jair Bolsonaro. Dels tres casos restants, dos van ser desestimats, mentre que l'últim, corresponent a Paulo Figueiredo Net —net de l'exdictador João Figueiredo i resident fora del país—, encara està pendent de resolució i data de judici.
Un procés que posa a prova la democràcia brasilera
El procés judicial en marxa no sols té una dimensió penal, sinó que representa un moment decisiu per a la institucionalitat democràtica del Brasil. Mai en la història recent del país s'havia arribat tan lluny en l'enjudiciament d'alts càrrecs militars i policials per conspiració colpista i temptativa de magnicidi.
La societat brasilera i la comunitat internacional observen amb atenció aquest cas, que podria marcar un precedent per a frenar futurs intents de subvertir la voluntat popular mitjançant la violència o l'ús il·legítim del poder militar.
Escriu el teu comentari