Missatge encobert? Israel i els EUA despleguen tropes al costat d'Espanya després de les seves crítiques
La participació de l'exèrcit israelià en les maniobres African Lion 2025 al Marroc, amb suport estatunidenc, coincideix amb la deterioració diplomàtica entre Madrid i Tel Aviv
En un context de gran tensió internacional per l'ofensiva israeliana a Gaza —qualificada pel Govern espanyol com un possible "genocidi", la presència de l'exèrcit israelià en exercicis militars liderats pels Estats Units i celebrats al Marroc, a escassa distància d’Espanya, afegeix un nou element de complexitat geopolítica a la regió.
L'edició del 2025 de l’exercici African Lion, considerada la major operació militar conjunta organitzada pel Comandament per a l’Àfrica del Pentàgon (AFRICOM), mobilitza més de 10.000 efectius de 40 països, inclosos set membres de l’OTAN i Israel. Les maniobres es desenvolupen entre abril i maig a Tunísia, Ghana, Senegal i el Marroc, sent aquest darrer l’escenari principal i l’únic tram en què participa Israel.
Israel, present al Marroc en plena ofensiva sobre Gaza
La participació d’un contingent israelià en territori marroquí ha estat confirmada per fonts oficials d’AFRICOM. Es tracta d’una decisió que consolida l’eix estratègic entre Rabat, Washington i Tel-Aviv, forjat a partir dels Acords d’Abraham i el reconeixement per part dels EUA de la sobirania marroquina sobre el Sàhara Occidental el 2020.
Aquests exercicis tenen un marcat caràcter multidomini: combinen operacions aèries, terrestres, marítimes, espacials i cibernètiques, incloent foc real, simulacions de gestió de crisis i activitats d’assistència cívico-humanitària. Tot plegat amb l’objectiu, segons l’exèrcit estatunidenc, de “millorar la interoperabilitat, la preparació estratègica i la capacitat de combat conjunt en entorns complexos”.
Proximitat geogràfica, tensió diplomàtica
El fet que aquestes maniobres tinguin lloc en localitats marroquines com Agadir, Tan-Tan i Kenitra, situades davant de les Illes Canàries i prop de l’Estret de Gibraltar, ha estat interpretat en certs cercles diplomàtics com un recordatori estratègic de la capacitat de projecció de poder al flanc sud europeu, especialment en moments de fricció política com l’actual.
Espanya, que sí participa en el tram tunisià de l’exercici, ha quedat fora de les maniobres en sòl marroquí. En paral·lel, l’Executiu espanyol ha endurit la seva posició pública envers el Govern de Netanyahu, generant tensions bilaterals que inclouen la crida a consultes d’ambaixadors i durs encreuaments diplomàtics entre Madrid i Tel-Aviv.
Un nou equilibri regional
African Lion 2025 confirma la consolidació del Marroc com a principal soci estratègic dels Estats Units al nord d’Àfrica. Aquesta aliança transcendeix l’àmbit militar i té implicacions directes en l’arquitectura de seguretat del Mediterrani occidental. El suport estatunidenc al pla marroquí sobre el Sàhara Occidental, unit a la normalització de relacions amb Israel, situa Rabat al centre d’una nova xarxa d’aliances regionals, en la qual Espanya apareix cada cop més desalineada.
La presència d’Israel en territori marroquí en un moment d’aïllament diplomàtic màxim arran de la seva ofensiva a Gaza subratlla la profunditat de la cooperació entre ambdós països i el seu alineament amb Washington, en contrast amb la creixent distància entre Espanya i els seus socis tradicionals en matèria de política exterior.
Implicacions estratègiques per a Espanya i el Mediterrani occidental
Tot i que African Lion és un exercici anual, l’edició del 2025 adquireix un marcat contingut simbòlic per la seva magnitud —la més gran fins ara—, la seva localització i els seus protagonistes. La simultaneïtat entre el seu desenvolupament i l’aïllament diplomàtic creixent d’Israel a Europa, encapçalat per Espanya, converteix aquest desplegament en un episodi clau per entendre els nous equilibris de poder i les dinàmiques de seguretat emergents a la regió mediterrània.
La política exterior espanyola s’enfronta així a un dilema: mantenir una posició de principis en defensa del dret internacional i els drets humans, o assumir els costos estratègics d’una postura que no sempre troba suport entre els seus aliats atlàntics.
Escriu el teu comentari