Frau o democràcia en les eleccions veneçolanes?: Arrestos, territori en disputa i un país dividit

La cita a les urnes es produeix tot just deu mesos després d’unes presidencials àmpliament qüestionades per suposat frau, en les quals Nicolás Maduro va ser proclamat guanyador.

En total, estan en joc 569 càrrecs, inclosos 285 diputats nacionals, 260 legisladors regionals i 24 governadors, entre ells el del simbòlic estat Guayana Esequiba, malgrat que Veneçuela no té control sobre aquesta regió ni consultarà els seus habitants.

Persecució i detencions en plena campanya

A la vigília dels comicis, la detenció de l’exdiputat opositor Juan Pablo Guanipa va encendre les alarmes. Segons el ministre de l’Interior, Diosdado Cabello, l’arrest s’emmarca en la desarticulació d’un presumpte “grup terrorista” que suposadament planejava sabotatges durant la jornada electoral. També van ser detinguts el periodista Carlos Marcano i l’activista de 84 anys Isidro León.

Les imatges de la detenció de Guanipa van ser difoses per mitjans estatals. Acusat d’intentar “boicotejar” els comicis amb actes violents contra ambaixades i serveis públics, l’exvicepresident del Parlament va respondre des de la seva cel·la: “Estic injustament pres, però mai derrotat”.

Amnistia Internacional va denunciar un “increment alarmant” de detencions arbitràries d’activistes i va exigir la llibertat immediata dels afectats. La Plataforma Unitària Democràtica (PUD), el bloc opositor majoritari, va condemnar una “razzia ferotge” que, segons la seva líder María Corina Machado, ja suma més de 50 detinguts. Henrique Capriles, candidat a diputat, també es va sumar a la reivindicació per la llibertat de Guanipa i va denunciar un clima de terror institucional.

L’Esequibo com a peça electoral i geopolítica

Una de les mesures més controvertides d’aquests comicis és la inclusió de càrrecs per governar l’Esequibo, una regió de gairebé 160.000 km² que està sota administració guyanesa i en disputa davant la Cort Internacional de Justícia (CIJ). El chavisme insisteix que aquesta és la “regió número 24” del país, malgrat que la CIJ i la Comunitat del Carib (Caricom) han demanat a Caracas que s’abstingui d’incloure-la en els seus processos electorals.

Tanmateix, el Consell Nacional Electoral (CNE) va habilitar una circumscripció fictícia a l’estat Bolívar amb 21.000 electors per “representar” l’Esequibo al Parlament. El Govern guyanès ha reiterat que no cedirà “ni una polzada” del seu territori i ha alertat la comunitat internacional sobre el caràcter provocador d’aquesta mesura.

Participació decreixent i clima d’indiferència

Tot i que les autoritats asseguren que el 99,5% de les meses estan llestes, la mobilització ciutadana és baixa. Analistes com Eugenio Martínez i Benigno Alarcón coincideixen que la participació podria no superar el 20%. La població mostra apatia o desconeix la convocatòria, una situació atribuïda a la manca de campanya, escassa informació oficial i la creixent desconfiança després de les presidencials de 2024.

Sectors opositors com el de María Corina Machado han cridat obertament a l’abstenció sota el lema “Jo ja vaig votar el 28 de juliol”, en referència al qüestionat triomf de l’opositor Edmundo González, que mai va ser reconegut pel CNE. Machado, actualment a la clandestinitat, ha estat assenyalada sense proves per alts càrrecs del Govern d’estar darrere de suposades conspiracions.

En contrast, altres figures de l’oposició com Capriles i Juan Requesens han optat per participar. Requesens, que va estar més de dos anys detingut acusat d’un suposat intent de magnicidi, concorre per la governació de Miranda i un escó parlamentari.

Una elecció sota tancament

El Govern ha imposat un ferm control intern durant el cap de setmana electoral. S’han restringit els moviments fronterers, prohibit les manifestacions públiques, el consum d’alcohol, el trasllat de maquinària pesada i el port d’armes. Més de 412.000 funcionaris han estat desplegats per “garantir la seguretat”.

En paral·lel, es van suspendre els vols des de Colòmbia i es van reforçar les narratives sobre amenaces a la pau, sense aportar evidències. L’oficialisme fa campanya sota el lema “Vot sí, violència no”, en un intent de projectar normalitat davant la comunitat internacional.

Eleccions que aprofundeixen la fractura

Més que resoldre la crisi institucional, aquestes eleccions semblen aprofundir la divisió política a Veneçuela. Amb un sector opositor cridant a l’abstenció i un altre intentant resistir des de dins del sistema, la jornada es presenta com un termòmetre més d’una democràcia deteriorada, marcada per la repressió, la judicialització de la dissidència i una disputa territorial que amenaça d’escalar.

El que està en joc, més enllà dels 569 càrrecs, és la legitimitat d’un sistema que, per a molts dins i fora del país, ha deixat de ser representatiu.