La reducció de la dependència del gas de Rússia ha d'estar basada en l'anàlisi de l'impacte

La Fundació Naturgy i el Reial Institut Elcano (RIE) han organitzat la jornada ‘Sendes geopolítiques de la transició energètica: polítiques industrials i comercials a la Xina, la UE i els EUA’, en què experts internacionals han analitzat com la UE pot alinear les seves polítiques industrials i comercials amb una descarbonització competitiva, en un context de tensions geopolítiques i transformació tecnològica.

“Cal reduir i eliminar la dependència energètica de Rússia. Però les mesures que s’adoptin han d’estar basades en una anàlisi de l’impacte d’aquesta decisió i consensuades entre tots els països de la Unió Europea”, ha assenyalat Nicolás González Casares, eurodiputat i membre de la Comissió d’Indústria, Recerca i Energia (ITRE) del Parlament Europeu, per a qui la UE té un valor afegit respecte d’altres països en un entorn geopolític tan volàtil: la seva estabilitat reguladora.

“El 2022, la UE importava el 40 % del gas de Rússia; actualment és menys del 19 o 18 %, gràcies a la major penetració de les energies renovables, la transició, l’eficiència energètica, però també per la diversificació i el treball de la Unió Europea per ser menys dependent de Rússia”, ha apuntat.

González Casares ha destacat el paper indispensable del biometà en el procés de transició energètica, ja que el seu desenvolupament permetria protegir la competitivitat de la indústria europea davant grans productors mundials com la Xina. “La descarbonització de la UE passa per l’electrificació, però no tot és electrificable”, ha subratllat.

“La UE està fent els deures amb l’objectiu general de reduir la seva empremta climàtica, per complir amb els seus compromisos multilaterals i, fonamentalment, per un interès propi. Per aquesta lluita que estem impulsant, sabem i coneixem que les conseqüències econòmiques de la dependència dels hidrocarburs importats ens generaran problemes majors. Com que la solució no és canviar un proveïdor per un altre, l’únic camí europeu per guanyar autonomia i competitivitat és reduir la dependència dels combustibles fòssils, perquè no en tenim. Tenim altres recursos amb potencial autòcton, com les energies renovables. L’oportunitat de liderar la generació renovable és una oportunitat que Espanya no hauria de deixar escapar”, ha destacat l’eurodiputat.

González Casares ha insistit en la necessitat que la transició energètica sigui justa. “Cal buscar l’acceptació pública de la transició. En aquest procés hi ha molts ciutadans que perceben riscos, per la qual cosa és necessari impulsar polítiques de transició justa. Perquè, a més, en aquest procés els més afectats pel canvi climàtic i per les polítiques de transició energètica són, precisament, els qui menys tenen”.

L’eurodiputat també ha posat en valor la competitivitat del nostre estil de vida. “Un europeu viu, de mitjana, entre 7 i 8 anys més que un nord-americà. Per què un europeu viu més? Probablement perquè té garantit un sistema de salut, perquè l’aire és més net, perquè cuidem l’aigua, tenim controls alimentaris més estrictes… A la UE hem aconseguit una altra forma de competitivitat: la de la nostra manera de viure, que és imprescindible defensar”.

Després de la intervenció de Nicolás González Casares, Gonzalo Escribano, director del Programa d’Energia i Clima del Reial Institut Elcano, ha moderat un debat interessant amb experts en política energètica com Samantha Gross, directora de la Iniciativa de Seguretat Energètica i Clima a la Brookings Institution; Pedro Linares, professor a la Universitat Pontifícia Comillas ICAI-IIT i director d’Economics for Energy; i Jiayi Zhou, investigadora a l’Institut Internacional d’Estudis per la Pau d’Estocolm (SIPRI). En aquest debat, els experts han abordat les implicacions del lideratge xinès en tecnologies clau, l’evolució de la política industrial nord-americana i les oportunitats de cooperació transatlàntica, amb l’objectiu d’identificar motors, barreres i implicacions estratègiques per a la Unió Europea.

Pel que fa al risc per a la transició energètica derivat de la rivalitat europea amb la Xina i els EUA en matèria de polítiques industrials i comercials, Samantha Gross s’ha mostrat preocupada per la polarització política al seu país i el que comporta per a la transició. A més, ha assenyalat que “hi ha diferents maneres d’afrontar la transició energètica. Si es vol fer ràpidament i amb un cost mínim, s’utilitzen molts productes xinesos. Em preocupa haver de triar entre el barat i l’immediat, i que es creïn cadenes de valor noves que costaran més i segurament alentiran el procés de transició”.

Per la seva banda, Jiayi Zhou ha insistit en la importància de la dimensió de política industrial perquè està relacionada amb la geoeconomia i la transició verda. “Des de fa més d’una dècada, la Xina ha estat molt estratègica amb els sectors que ha volgut impulsar, i ho ha fet amb una visió a llarg termini. La seva visió sobre els factors de creixement continuarà alineada amb la que ha tingut fins ara, de manera que augmenti progressivament el PIB xinès en aquests sectors”. Zhou també ha destacat la manera de produir xinesa: “no es tracta només de fabricar productes, sinó de tota una sèrie de competències, d’integració vertical en les cadenes de subministrament”.

Pedro Linares ha aportat la seva visió des d’una perspectiva europea: “no crec que la transició energètica estigui amenaçada. És més aviat una qüestió de ritme. Sí que crec que necessitem una política industrial, perquè la manera com veiem la transició a Europa és que ja estem complint en molts aspectes. Però no estem complint en mostrar els beneficis de la transició per a la ciutadania”. També ha parlat sobre l’oportunitat que suposa per a Europa la fragmentació del món: “tots estem debatent sobre com aquest món fragmentat tindrà impacte. Però, des de la perspectiva de la UE, aquest món fragmentat pot oferir avantatges, perquè en un món cohesionat és difícil que la UE pugui ser competitiva. Però és important repensar que la clau per prosperar en aquest món fragmentat és estar units a Europa”.

Linares també ha parlat del Pacte Industrial Net: “és una cosa que necessitem ja, perquè cal una política industrial justa, però és complicat arribar a un acord entre 27 països molt diferents. El Pacte Industrial Net és una bona idea, però es quedarà curt. Té idees excel·lents, com la compra neta, per la qual fa anys que advocàvem. Tenim el camí molt clar i aquest pacte va en bona direcció, però em preocupa d’on sortirà el finançament”, ha apuntat el professor.

Samantha Gross ha fet referència a la situació als EUA: “canviaran les administracions, però les empreses continuaran fent el que creguin millor per al futur i, en aquest sentit, considero que Europa està millor posicionada que els EUA, perquè nosaltres veiem que estem en una competició de poder amb la Xina, i potser ho estem, però això no vol dir que no puguem col·laborar en res; no cal competir en tot”. Per a Gross, “l’administració Trump vol redissenyar la indústria manufacturera, però ho vol fer amb eines totalment diferents. Ells pensen que la manera de fer-ho és excloure productes d’altres països, i això no ens sortirà bé. Ens estem aïllant dels nostres socis comercials”.

Sobre els reptes per a la Unió Europea, Linares ha incidit en què “un dels grans desafiaments que tenim és crear la innovació que no hem estat capaços de generar en les darreres dècades. No estem aconseguint aquella innovació disruptiva que és necessària, de manera que no és només un tema d’escala, sinó de com redissenyarem la infraestructura d’innovació”.

Durant el debat també hi ha hagut espai per analitzar el paper futur de l’hidrogen. “Avaluem periòdicament les perspectives per a l’hidrogen i veiem, cada vegada més, que el seu pes en la transició energètica es redueix. Per tant, la pregunta és si val la pena invertir en projectes d’hidrogen que seran abandonats, perquè no hi ha qui els implementi”, ha afirmat Linares. Per la seva banda, Gross també ha compartit aquesta visió pessimista sobre l’hidrogen: “no m’estranya que es redueixin les expectatives. Crec que el seu consum serà regional”.

A l’obertura de la jornada, Charles Powell, director del Reial Institut Elcano, ha assenyalat els quatre principals reptes als quals s’enfronta la UE: Rússia, convertida en una amenaça existencial; els EUA, per l’amenaça que representa Trump, que obliga a mantenir una política aranzelària defensiva i rebutjar els seus intents d’interferir entre els estats membres; la Xina, protegint la competitivitat de la nostra indústria; i la relació amb el Sud global, fent un esforç per liderar la reforma de l’ordre liberal internacional per fer-lo més equitatiu.

Per la seva banda, María Eugenia Coronado, directora general de la Fundació Naturgy, ha destacat la importància d’aquesta jornada per ampliar el focus i la perspectiva d’anàlisi en un moment geopolític especialment complex, amb tensions creixents dins d’un sector que també és molt complex, i que es troba immers en un procés de transformació tecnològica amb grans reptes i objectius de gran envergadura.