Trump provoca una tempesta global amb l'atac a l'Iran: Camí a la pau o a una guerra sense retorn?

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha ordenat un bombardeig directe contra instal·lacions nuclears iranianes, en una decisió que l’alinea obertament amb la campanya aèria d’Israel contra Teheran. L’operació, que ha inclòs atacs a la planta subterrània de Fordow amb bombes trencabúnquers, representa la intervenció militar nord-americana més significativa a la regió en anys i planteja riscos incalculables d’escalada.

L’ofensiva marca un canvi dràstic respecte a la promesa electoral de Trump d’evitar noves guerres a l’estranger. Tot i que el mandatari ha assegurat que els atacs van ser un “gran èxit” i ha advertit que Iran ha de “optar per la pau o afrontar més conseqüències”, la resposta de Teheran ha estat de desafiament obert, advertint que tots els interessos nord-americans a la regió són ara objectius legítims.

Iran, debilitat però amb capacitat de resposta

Malgrat els greus danys soferts a les seves instal·lacions militars i nuclears després de dies d’atacs israelians i ara nord-americans, Iran manté actius sistemes de míssils de curt abast i una xarxa regional de milícies aliades. Entre elles, Kata’ib Hezbolà a l’Iraq i els hutís al Iemen han emès amenaces directes contra interessos nord-americans.

L’arsenal de llarg abast d’Iran ha estat significativament reduït, però com assenyala The Guardian, encara posseeix suficients mitjans per infligir danys en represàlia. El diari britànic destaca també que part de la capacitat dissuasòria iraniana ha estat erosionada pels bombardejos, la qual cosa redueix les seves opcions, però no les elimina.

L’espectre d’una guerra prolongada

Diversos experts han advertit que aquesta ofensiva podria portar els Estats Units a un conflicte més ampli del que la Casa Blanca anticipa. Aaron David Miller, exnegociador per al Pròxim Orient en diverses administracions nord-americanes, va declarar a France 24 que, tot i que Iran ha estat militarment degradat, posseeix una àmplia gamma de capacitats asimètriques per respondre, i que això “no acabarà ràpid”.

Jonathan Panikoff, exfuncionari d’intel·ligència nord-americà per a la regió, citat també per France 24, va advertir que si el règim iranian percep que la seva supervivència està en joc, respondrà amb atacs desproporcionats. Per la seva banda, Laura Blumenfeld, analista de la Universitat Johns Hopkins, va subratllar el perill que la missió evolucioni cap a un intent de canvi de règim, advertint que “els ossos de moltes missions morals fallides dels EUA estan enterrats a les arenes del Pròxim Orient”.

Karim Sadjadpour, de la Fundació Carnegie per a la Pau Internacional, va afirmar que “és més probable que això obri un nou capítol de la guerra de 46 anys entre Estats Units i Iran, en lloc de concloure-la”, segons recull France 24.

Perspectiva de CNN: incertesa i risc

La cadena nord-americana destaca que Trump ha posat Iran, el Pròxim Orient i la seva pròpia presidència en un punt de no retorn. Brett McGurk, analista de CNN i exfuncionari a la regió, va afirmar que “si algú et diu que sap cap on va això, els bons optimistes o els més pessimistes… no tenen ni idea del que estan parlant. Ningú ho sap”.

CNN ressalta que, tot i que Trump va proclamar l’anihilació del programa nuclear iranian, no va presentar proves concloents i va menysprear avaluacions d’intel·ligència que indicaven que Iran encara estava a anys d’obtenir una arma nuclear. El mitjà subratlla que la decisió d’atacar sense consens del Congrés ni preparació suficient genera incertesa sobre l’evolució del conflicte.

Així mateix, es destaca el risc que Iran pugui respondre amb atacs contra bases, personal o civils nord-americans a la regió o més enllà, cosa que podria desencadenar una guerra a gran escala. L’analista de CNN alerta que el llegat de guerres prolongades a l’Iraq i l’Afganistan podria repetir-se si no es gestiona amb prudència.

El dilema estratègic de l’Estret d’Ormuz

Una de les amenaces més serioses que pesen sobre l’economia global és la possibilitat que Iran bloquegi l’Estret d’Ormuz, per on transita més del 20% del petroli mundial. Líders iranians d’ala dura han suggerit aquesta opció com a represàlia directa contra Trump, una acció que tindria un efecte inflacionari immediat als EUA just abans de les eleccions legislatives del 2026.

The Guardian assenyala que, tot i que tancar Ormuz perjudicaria també Iran i els seus aliats àrabs, podria servir per imposar un cost econòmic directe a Washington. Tanmateix, Teheran podria optar per una “venjança freda”, retardant les seves represàlies com ha fet en anteriors ocasions.

Un front diplomàtic tancat

Abans dels atacs, Trump alternava amenaces militars amb crides a renegociar l’acord nuclear, però al concloure que Iran no tenia intenció de tornar a la taula, va optar per la via militar. Un funcionari de la Casa Blanca citat per France 24 va afirmar que el president es va convèncer que els atacs eren “el correcte” després d’avaluar una alta probabilitat d’èxit operatiu.

No obstant això, des de Teheran el senyal va ser clar: no hi ha intenció de retrocedir. L’Organització d’Energia Atòmica d’Iran va declarar que continuarà desenvolupant la seva indústria nuclear nacional. El ministeri d’Afers Exteriors iranian va afirmar que el país “resistirà amb totes les seves forces” qualsevol agressió.

Eric Lob, professor de Relacions Internacionals a la Universitat Internacional de Florida, va explicar a France 24 que Iran podria buscar una sortida diplomàtica en el futur, tot i que “des d’una posició molt més feble”. També va reconèixer que una via probable serien atacs contra “objectius fàcils” nord-americans o israelites dins i fora de la regió.

Reaccions i divisions internes als EUA

Dins dels Estats Units, la decisió ha generat divisions no només entre demòcrates i republicans, sinó també dins del propi partit de Trump. France 24 ressalta que l’ala antiintervencionista de la base republicana MAGA ha expressat rebuig, preocupada per una escalada militar prolongada.

Richard Gowan, director de l’oficina de Nacions Unides de l’International Crisis Group, va declarar a CNN que “Trump està de nou en el negoci de la guerra”, i va qüestionar la credibilitat del seu discurs pacificador: “No estic segur que ningú a Moscou, Teheran o Pequín hagi cregut mai la seva perorata de que és un pacificador”.

Demòcrates al Capitoli han acusat Trump de violar la Constitució per atacar sense consultar el Congrés ni presentar una estratègia clara. El senador Mark Warner va advertir que la decisió es va prendre sense considerar les conclusions de la comunitat d’intel·ligència i sense informar adequadament el poble nord-americà, segons va reportar CNN.

Epíleg: promeses incomplertes i un llegat en joc

A només cinc mesos d’iniciar el seu segon mandat, Trump es troba involucrat en una crisi internacional que contradiu les seves promeses de campanya d’acabar amb les guerres a Ucraïna i Gaza. El seu lema de “pau a través de la força” s’enfronta ara a la seva prova més dura, mentre el món observa si els Estats Units han reobert un conflicte de conseqüències imprevisibles al Pròxim Orient.