El Kremlin acusa l'OTAN d'utilitzar l'amenaça russa per a "treure diners" als ciutadans

El Kremlin ha assegurat aquest dijous que el cim de líders de l'OTAN celebrada la vespra evidencia que a Occident els governs utilitzen una "suposada amenaça" de Rússia per a intentar "treure diners" als ciutadans, en al·lusió al compromís dels 32 països aliats d'elevar al 5 per cent del PIB en despesa en defensa.

"Aquesta suposada amenaça de Rússia, aquesta amenaça efímera, és una tècnica utilitzada per a treure diners dels seus contribuents" i "proveir d'armes a Ucraïna", ha armat el portaveu presidencial, Dimitri Peskov, en declaracions als mitjans.

De fet, Peskov ha afirmat que els presidents de Rússia i dels Estats Units, Vladimir Putin i Donald Trump, respectivament, no han tractat en cap dels seus contactes el risc que representaria Moscou per als països de l'OTAN. Considera que "una pregunta així mai la plantegen persones serioses", segons informa l'agència Interfax.

Per part seva, el ministre d'Exteriors de Rússia, Serguei Lavrov, ha descartat que l'acord en el si de l'OTAN per a elevar la despesa en defensa al 5 per cent pugui tenir un impacte "significatiu" en la seguretat russa, malgrat que els líders aliats van tornar a al·ludir en la cimera de la Haia en potencials amenaces derivades dels plans polítics de Moscou.

"No crec que sigui significatiu l'impacte d'aquest objectiu del 5 per cent en l'estat de la nostra seguretat", ha esgrimit Lavrov, en una compareixença davant els mitjans després de reunir amb el seu homòleg de Laos.

En aquest sentit, ha defensat que el Govern rus té clar quins són els seus objectius i "no els oculta", atès que considera que "són absolutament legals" tant sota el paraigua del Dret Internacional com de la Carta de Nacions Unides. "I sabem quins mitjans utilitzem per a garantir aquests objectius", ha agregat, segons l'agència TASS.

L'amenaça russa i, en particular, els efectes que puguin derivar de la invasió llançada al febrer de 2022 sobre Ucraïna van estar molt presents en el cim del dimarts, de la qual va sortir un nou horitzó de despesa que planteja arribar en 2035 a un objectiu del 3,5 per cent del PIB en inversió militar pura i un altre 1,5 per cent addicional en despeses associades a temes de seguretat.