Preocupant fugida en cadena del "Tractat de mines antipersones" de 6 països fronterers a Rússia

Un sisme diplomàtic de proporcions significatives està reconfigurant el tauler internacional. Ucraïna ha anunciat la seva decisió de retirar del Tractat d'Ottawa, l'acord que prohibeix l'ús de mines antipersones, sumar a una cascada d'abandons per part de països fronterers amb Rússia, com Polònia, Finlàndia i les nacions bàltiques. Aquesta ruptura d'un consens que ha perdurat per dècades respon directament a l'escalada de l'agressió russa i la imperiosa necessitat de dotar de major "flexibilitat i llibertat" a les forces de defensa.

Ucraïna justifica la seva decisió davant un "avantatge asimètric"

La retirada d'Ucraïna de la Convenció sobre la prohibició de mines antipersones, a la qual Kyiv es va adherir legalment en 2005, ha estat confirmada pel president Volodymyr Zelenskyy. El mandatari ucraïnès ha argumentat que les mines antipersones sovint manquen d'una alternativa defensiva i són un "estil característic dels assassins russos". Ha recordat que Rússia mai ha ratificat el text de la convenció i les utilitza de forma "extremadament cínica". El Ministeri d'Exteriors d'Ucraïna ha assenyalat que, des de l'inici de la guerra a gran escala en 2022, l'"ús massiu de tals mitjans ha creat un avantatge asimètric per a l'agressor", limitant el "dret a la legítima defensa" ucraïnès. Aquesta decisió, no exempta de polèmica, envia un clar missatge als socis internacionals d'Ucraïna sobre la gravetat de la situació en el front.

Un Èxode coordinat d'aliats enfront de la pressió russa

La mesura d'Ucraïna no és un fet aïllat. Finlàndia, que comparteix més de 1.300 quilòmetres de frontera amb Rússia, va decidir a l'abril sortir del tractat mentre augmenta les seves capacitats defensives. Poc abans, al novembre de 2024, el llavors president dels Estats Units, Joe Biden, havia autoritzat per primera vegada l'enviament de mines antipersones a Ucraïna per a contenir els avanços russos, una decisió que ja va generar considerable controvèrsia atès que els Estats Units, encara que no és signatari del Tractat d'Ottawa, havia mantingut una política de no usar mines antipersones anés de la Península Coreana des de 2014 i de destruir els seus arsenals. Més recentment, el passat 8 de maig, el parlament de Lituània va votar a favor de retirar del Tractat d'Ottawa, una decisió que entrarà en vigor en sis mesos. Letònia, Estònia i Polònia també han cessat els seus compromisos amb la convenció antimines, afirmant que "en l'actual context de seguretat, és fonamental dotar a les nostres forces de defensa de flexibilitat i llibertat per a triar l'ús potencial de nous sistemes i solucions d'armes". L'"amenaça real" d'un minat massiu per part de Rússia o Bielorússia ha estat un factor clau per a aquestes nacions.

Les mines antipersones i el seu impacte devastador

Les mines antipersones són explosius que s'activen per contacte o proximitat, amb una clara funció defensiva. No obstant això, el seu ús és altament polèmic a causa de les devastadores i duradores conseqüències en la població civil, especialment en nens. Abans de l'entrada en vigor del Tractat d'Ottawa, la mitjana anual de víctimes superava les 20.000 persones; des de 1999, s'han registrat 130.000 ferits per aquests artefactes. En 2023, les víctimes civils van representar el 84%, amb 1.498 nens afectats, una estadística que subratlla la naturalesa indiscriminada d'aquestes armes. Actualment, Ucraïna és el país més minat del món, amb entre el 30% i el 33% del seu territori sembrat de mines i municions sense detonar.

Actors clau fora del tractat

Cal destacar que països com els Estats Units, la Xina, l'Índia, el Pakistan i Corea del Nord tampoc són part de la convenció. La postura de Rússia ha estat consistentment la de no ratificar el Tractat d'Ottawa, justificant l'ús de mines antipersones com un mitjà legítim de defensa. la Xina tampoc ha signat ni ratificat el tractat, mantenint un gran arsenal de mines antipersones i desenvolupant noves tecnologies. La situació en les línies de combat ucraïneses continua sent complicada, especialment en el front oriental. El Kremlin executa la seva ofensiva d'estiu, iniciada durant unes negociacions de pau gairebé fallides, amb una intensa pressió a la regió de Donetsk, prop de Pokrovsk i Konstantinivka. Rússia assetja les ciutats de rereguarda ucraïneses amb bombardejos massius combinats, com el d'aquest diumenge, que va implicar el llançament de més de 500 drons i míssils i la tràgica pèrdua d'un pilot ucraïnès de F-16, Maksym Ustimenko, qui rebrà pòstumament el títol d'Heroi d'Ucraïna.

Lady Diana i la campanya contra les mines antipersones: un llegat d'humanitat

El Tractat d'Ottawa, formalment conegut com la Convenció sobre la Prohibició de l'Ocupació, Emmagatzematge, Producció i Transferència de Mines Antipersones i sobre la seva Destrucció, va ser el resultat d'una campanya global sense precedents que va mobilitzar a governs, organitzacions no governamentals i figures públiques. Una de les veus més influents i commovedores en aquesta lluita va ser la de Diana, Princesa de Gal·les. A principis de 1997, pocs mesos abans de la seva tràgica mort, Lady Diana va dedicar gran part del seu temps i atenció a la campanya per a prohibir les mines terrestres. La seva visita a Angola al gener d'aquest any, on va caminar per un camp minat buidat i es va reunir amb víctimes de mines, va generar una enorme cobertura mediàtica global i va posar de manifest el devastador impacte humanitari d'aquestes armes. La imatge de la Princesa consolant a nens que havien perdut extremitats a causa de les mines es va convertir en un símbol poderós de la necessitat d'acció. El seu treball va continuar amb visites a Bòsnia per a reunir amb més víctimes de mines a l'agost de 1997. La profunda empatia i visibilitat que Lady Diana va aportar a la causa van ser crucials per a galvanitzar el suport públic i polític, contribuint significativament a l'impuls que va portar a la signatura del Tractat d'Ottawa al desembre de 1997. El seu llegat continua sent un recordatori de la importància de la humanitat enmig del conflicte.

Preocupació Internacional pel Futur del dret humanitari

Organitzacions com Amnistia Internacional i el Comitè Internacional de la Creu Roja han mostrat la seva profunda preocupació per l'impacte d'aquestes retirades en la població civil i els principis fonamentals del dret internacional humanitari. Han destacat que les mines antipersones són "armes d'efecte indiscriminat per naturalesa" amb "efectes devastadors en la població civil, a vegades dècades després del seu desplegament". L'agressió del Kremlin contra Ucraïna no sols ha disparat la despesa dels membres de l'OTAN i provocat la inclusió de Finlàndia i Suècia en l'Aliança, sinó que també ha trencat consensos de dècades entorn de l'ús de mines antipersones, plantejant serioses interrogants sobre el futur de la protecció civil en zones de conflicte i el respecte a les normes del dret internacional humanitari.