Escàndol a Cuba! Ministra de Treball cau per negar la mendicitat en plena crisi

Marta Elena Feitó, ministra de Treball i Seguretat Social de Cuba, ha presentat la seva dimissió després que les seves controvertides declaracions sobre la inexistència de captaires al país deslliguessin una onada d'indignació. Feitó havia afirmat que les persones que es veuen demanant almoina són en realitat individus "disfressats" o que busquen obtenir diners per a l'alcohol o revendre materials, desestimant la dura realitat de la crisi econòmica que colpeja a l'illa.

La dimissió i el seu context

Les declaracions de Feitó, realitzades dilluns passat davant diputats d'una comissió de l'Assemblea Nacional, ràpidament es van viralitzar. La incredulitat i el rebuig generalitzat en xarxes socials i l'opinió pública cubana van portar a una forta pressió per a la seva sortida. La Presidència de Cuba, a través d'una publicació en X, va confirmar que la ministra "va reconèixer els seus errors i va presentar la seva renúncia", la qual va ser acceptada.

Realitat vs. declaracions

La polèmica cobra major rellevància en un context on la crisi econòmica ha portat a un augment visible de la vulnerabilitat social. Als carrers de Cuba, és cada vegada més comú observar a persones, especialment ancians, demanant almoina, buscant menjar en les escombraries o netejant parabrises per a subsistir. Aquesta crua realitat contrasta directament amb l'afirmació de Feitó que "a Cuba no hi ha captaires", una declaració que molts van considerar insensible i desconnectada de la situació que viu una part significativa de la població.

Reacció presidencial i crisi econòmica

Fins i tot el president cubà, Miguel Díaz-Canel, es va pronunciar críticament sobre la falta de sensibilitat, encara que sense esmentar directament a Feitó. En el seu compte de X, Díaz-Canel va publicar: "La falta de sensibilitat en abordar la vulnerabilitat és altament qüestionable. La Revolució no pot deixar a ningú enrere; aquest és el nostre lema, la nostra responsabilitat militant". La pensió mitjana d'un jubilat cubà, que ronda els 2.000 pesos cubans al mes (equivalent a uns 5 dòlars en el mercat informal), a penes cobreix el cost d'una caixa d'ous, la qual cosa evidencia l'extrema precarietat que enfronten molts cubans sense remeses de l'exterior. L'economia cubana segueix en declivi, amb una contracció del Producte Intern Brut del 1,1% en 2024, acumulant una disminució de l'11% en els últims cinc anys.