Alemanya lidera el bloc contrari a l'oficialitat del català a Europa

El reconeixement del català, basc i gallec com a llengües oficials de la Unió Europea torna a xocar amb una forta resistència en el si del Consell d'Assumptes Generals. Alemanya s'ha consolidat com el principal fre a la proposta del Govern espanyol, en esgrimir dubtes legals de fons sobre la base jurídica de la reforma. Berlín sosté, amb el suport de diversos Estats membre, que seria necessària una reforma dels Tractats, alguna cosa que Espanya rebutja de pla.

Durant el debat d'aquest divendres a Brussel·les, el secretari d'Estat per a la UE, Fernando Sampedro, va demanar als socis europeus que "no segrestin ni retardin innecessàriament" el procés. Però, segons fonts presents en la reunió, el to va ser tibant, especialment en l'encreuament d'arguments amb el ministre alemany Gunther Krichbaum, que es va recolzar en el dictamen oral dels serveis jurídics del Consell, contrari a la reforma sense tocar els Tractats.

Alemanya “no s'ha mogut un mil·límetre”, segons confirmen altres delegacions. França, Itàlia, Finlàndia, Suècia, Bulgària i Croàcia també van expressar les seves reserves. Encara que no totes rebutgen frontalment la proposta, sí que consideren que existeixen problemes legals no resolts, i diverses capitals reclamen un dictamen per escrit que esclareixi l'encaix normatiu.

En contrast, països com Bèlgica, Eslovàquia, Eslovènia i Xipre van mostrar el seu suport explícit i sense matisos a Espanya, mentre que uns altres com Àustria, Luxemburg i Polònia han mantingut una actitud oberta al diàleg, però adverteixen que encara falten garanties financeres i legals.

Espanya insisteix que el reconeixement de les llengües cooficials no requereix modificar els Tractats i ha ofert assumir tots els costos associats, encara que sense detallar xifres. També ha proposat una aplicació parcial del reglament a partir de 2027, limitant inicialment les traduccions als textos del Parlament i del Consell.

Malgrat aquests gestos, la proposta segueix sense reunir el consens necessari, i la presidència danesa del Consell ha anunciat que continuarà el diàleg amb gran cautela. L'assumpte, que porta en l'agenda europea des de 2023 després d'un acord entre el PSOE i Junts, roman encallat, amb escasses perspectives d'un desbloqueig immediat.