Jensen Huang, l'enginyer que va convertir a NVIDIA en el gegant global de la intel·ligència artificial

De fabricar targetes gràfiques per a videojocs a liderar la carrera global per la intel·ligència artificial. Aquesta és la trajectòria de Jensen Huang, fundador i conseller delegat de NVIDIA , protagonista del llibre The Thinking Machine del periodista Stephen Witt, i símbol d'una nova era tecnològica dominada per xips, dades i models neuronals.

Sota la seva direcció, NVIDIA ha passat de ser una signatura especialitzada en renderitzat 3D per a gamers a convertir en l'empresa tecnològica més valuosa del món, amb una capitalització de mercat que va superar els 4 bilions de dòlars al juliol de 2025. El secret: anticipar al potencial de la computació paral·lela i construir una infraestructura de maquinari i programari capaç d'alimentar la revolució de l'aprenentatge automàtic.

CUDA: l'aposta que ho va canviar tot

El punt d'inflexió va arribar en 2006, quan NVIDIA va llançar CUDA, una plataforma que permetia als desenvolupadors programar directament sobre les seves unitats gràfiques (GPU). El que va començar com una eina experimental es va convertir en un avantatge estructural quan, anys després, investigadors del MIT, Google i OpenAI van començar a usar GPUs per a entrenar xarxes neuronals.

NVIDIA va consolidar el seu lideratge construint supercomputadoras formades per milers de xips interconnectats. Projectes com Eos o DGX Cloud van demostrar que la companyia no sols venia components, sinó plataformes completes per a entrenar i desplegar intel·ligència artificial generativa, com ChatGPT.

Cultura extrema, visió vertical

L'estil de lideratge d'Huang ha estat descrit per excolaboradores com a intens, exigent i vertical. Segons Stephen Witt, el CEO imposa una estructura jeràrquica plana, comunicació constant i una ètica centrada en la missió: “la missió és el cap”, repeteix. Treballa amb una mescla de culpa i por al fracàs, i exigeix el mateix al seu entorn.

Malgrat aquest enfocament gairebé militar, la seva visió ha convertit a NVIDIA en una empresa amb el 90 % del mercat global de xips per a IA. El seu impacte ja no es limita al sector tecnològic, sinó que s'estén a l'armament, la sanitat, el transport i l'educació, tots ells camps que depenen ara de sistemes basats en grans models de llenguatge i visió artificial.

Riscos i reptes en l'horitzó

Però no tot són xifres ascendents. NVIDIA depèn en gran manera de la seva cadena de producció a Taiwan, i el seu domini ha despertat l'interès de reguladors antimonopoli tant als Estats Units com a Europa. A més, el seu rol en la carrera armamentística digital entre la Xina i Occident posa a la companyia en una posició geopolítica delicada.

Així i tot, Huang continua al capdavant d'una empresa que ja no és només una dissenyadora de xips, sinó l'arquitectura invisible de la IA contemporània. El seu èxit no s'explica només per la potència computacional, sinó per la seva capacitat de llegir el futur tecnològic abans que ningú i construir-lo amb precisió quirúrgica.