El Vaticà exigeix explicacions després de l'atac israelià a l'única església catòlica a Gaza

El temple, que funcionava com a refugi per a prop de 500 persones, va ser aconseguit enmig dels bombardejos de l'exèrcit israelià en el marc de la seva ofensiva prolongada sobre Gaza. 

|
Roma   Vaticano   002   Basilica de San Pedro

 

El Vaticà ha condemnat amb fermesa l'atac que el passat 17 de juliol va aconseguir l'església de la Sagrada Família de Gaza, l'únic temple catòlic en la Franja, i ha exigit una recerca completa i transparent sobre l'ocorregut. L'impacte d'un projectil israelià va causar la mort d'almenys tres civils —inclòs un conserge de 60 anys i una dona de 84— i va deixar nou ferits, entre ells el rector argentí Gabriel Romanelli.

El temple, que funcionava com a refugi per a prop de 500 persones, va ser aconseguit enmig dels bombardejos de l'exèrcit israelià en el marc de la seva ofensiva prolongada sobre Gaza. Aquest no és el primer incident que afecta la comunitat cristiana local: l'església ja havia estat blanc de foc a vegades anteriors, inclòs un episodi en 2023 en el qual una dona va morir per un tret de franctirador.

“Una ferida oberta per als cristians de Terra Santa”


El secretari d'Estat del Vaticà, Pietro Parolin, va qualificar el succés com un fet de "extrema gravetat" i va qüestionar durament l'explicació preliminar d'Israel, que va atribuir el bombardeig a un “error operatiu” o “munició desviada”. Parolin va subratllar que aquesta versió no és acceptable sense una recerca internacional seriosa, i va denunciar el que considera un possible atac intencionat contra una comunitat pacífica i minoritària.

“La comunitat cristiana a Gaza ha actuat com un factor de moderació, d'acolliment i de protecció enmig de la catàstrofe humanitària”, va recordar Parolin, i va advertir que atacs com aquest dificulten qualsevol via cap a una treva o solució humanitària.

Llocs de culte, una altra víctima del conflicte


Aquest nou atac se suma a una llarga llista d'episodis en els quals infraestructures religioses han estat bombardejades durant la guerra, incloent mesquites i esglésies de diferents confessions. Organitzacions com Amnistia Internacional han assenyalat que la destrucció deliberada o desproporcionada de llocs de culte i patrimoni cultural pot constituir un crim de guerra, segons el dret internacional humanitari.

Actualment, les comunitats religioses de Gaza viuen una situació crítica. La parròquia de la Sagrada Família no sols oferia recer espiritual, sinó també refugi físic, aliments i atenció sanitària bàsica enmig del col·lapse del sistema civil palestí.

Tensió diplomàtica i falta de transparència


El succés ha reavivat les crítiques a la falta de transparència de l'exèrcit israelià en les seves operacions en la Franja. Mentre continua la pressió internacional per a establir un alto-el-foc durador, els atacs a objectius civils i religiosos aprofundeixen l'aïllament d'Israel i comprometen encara més la possibilitat de negociació.

El Vaticà ha sol·licitat a Nacions Unides i a organismes internacionals que s'investigui l'atac, i ha ofert col·laborar en tasques de mediació per a protegir a les minories religioses atrapades en el conflicte.

 

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA