Trump publica més de 230.000 pàgines del FBI sobre Martin Luther King Jr. malgrat oposició familiar

L'expresident Donald Trump ha ordenat la publicació de més de 230.000 pàgines d'arxius del #FBI i del Departament de Justícia relacionats amb l'assassinat de Martin Luther King Jr., en una decisió que ha deslligat tant interès públic com crítiques per part de la família del líder dels drets civils i d'activistes històrics.

La desclassificació, emparada en l'Ordre Executiva 14176 signada al gener d'enguany, també inclou documents sobre els assassinats de John F. Kennedy i Robert F. Kennedy. La supervisió d'aquesta mesura va ser delegada a la directora d'Intel·ligència Nacional, Tulsi Gabbard, i a la fiscal general, Pam Bondi.

Documents llargament segellats

Els arxius, segellats des de 1977, contenen informació sensible que inclou escoltes telefòniques, operacions encobertes, testimoniatges d'informants i materials vinculats a la vigilància intensiva que el FBI va dur a terme sobre King, així com aspectes de la recerca de l'assassinat comès per James Earl Ray en 1968.

Entre els documents també figuren reportis sobre entrevistes amb persones pròximes a Ray, així com auditories internes sobre possibles errors comesos durant la recerca federal.

Rebuig de la família King

La publicació es produeix malgrat l'oposició pública dels fills de King, Martin Luther King III i Bernice King, els qui han qualificat la decisió com a insensible i perjudicial. “No es tracta només de transparència, sinó de respecte per la història i pel dolor de moltes famílies”, va assenyalar la família en un comunicat conjunt. També van sol·licitar que els arxius fossin revisats “amb empatia i en el seu context històric”.

La Southern Christian Leadership Conference, organització històrica del moviment pels drets civils, es va sumar a les crítiques i va demanar cautela davant l'ús polític d'aquests documents.

Debat sobre intencions i conseqüències

Encara que des de l'entorn de Trump s'ha defensat la mesura com una acció en favor de la transparència històrica, diversos analistes i mitjans assenyalen que podria respondre a finalitats polítiques, com desviar l'atenció d'altres escàndols o reforçar una narrativa crítica cap a l'anomenat "Deep State" i les institucions d'intel·ligència.

Historiadors adverteixen que, si bé podrien sorgir noves pistes o irregularitats en l'actuació del FBI, no necessàriament apareixeran proves concloents sobre una conspiració oficial. Així i tot, el debat sobre la possible implicació d'altres figures en l'assassinat de King continua viu, especialment des del veredicte civil de 1999 que va responsabilitzar a un empresari local i a altres actors no identificats.