La UE fixa una postura sense fissures davant Rússia en vespres de la trobada Trump-Putin

En una reunió extraordinària per videoconferència, els ministres d’Afers Estrangers de la Unió Europea han tancat files al voltant d’Ucraïna, apostant per mantenir la pressió sobre Rússia i per bloquejar qualsevol negociació que impliqui concessions territorials. La trobada, celebrada a pocs dies de la primera cara a cara entre Donald Trump i Vladímir Putin a Alaska, ha posat de manifest tant la cohesió interna com les fissures puntuals dins del bloc.

Pressió diplomàtica reforçada

L’Alta Representant de la UE, Kaja Kallas, ha resumit la posició comuna subratllant que “la unitat transatlàntica, el suport a Ucraïna i la pressió sobre Rússia és la manera com posarem fi a aquesta guerra i evitarem futures agressions russes a Europa”. A la trobada hi ha participat també el ministre d’Afers Estrangers ucraïnès, Andri Sibiga, que ha avalat la necessitat de més sancions, més ajuda militar i financera i passos ferms en el procés d’adhesió del seu país a la UE.

Kallas ha insistit que Moscou ha d’acceptar un alto el foc “total i incondicional”, sense obrir la porta a acords previs que legitimin canvis fronterers. “Mai no ha funcionat en el passat amb Rússia, i no funcionarà amb Putin avui”, ha recalcat.

Crides a una pau “justa i duradora”

El ministre d’Afers Estrangers espanyol, José Manuel Albares, ha defensat que “Ucraïna i la UE han d’estar a la taula de qualsevol negociació. L’agressió no pot tenir recompensa”. Per a Albares, la prioritat és un alto el foc verificable que permeti iniciar converses sota paràmetres acordats amb Kíiv.

En la mateixa línia, l’estonià Margus Tsahkna ha advertit que “si un agressor aconsegueix el que vol, només alimenta el seu apetit”, alertant contra repetir errors històrics d’apaivagament. La seva homòloga finlandesa, Elina Valtonen, ha puntualitzat que només Kíiv pot decidir les condicions d’un acord, mentre que la ministra romanesa, Toiu Oana, ha demanat “sòlides garanties de seguretat” per evitar nous atacs.

La veu discordant de Budapest

L’únic gir d’argument l’ha protagonitzat el ministre hongarès, Péter Szijjártó, que ha acusat la UE de mantenir “una agenda a favor de la guerra” i d’intentar boicotejar la cita d’Alaska. “Un acord entre els Estats Units i Rússia ofereix la millor oportunitat per a la pau”, ha defensat, acollint amb satisfacció la trobada entre Trump i Putin i assegurant que la solució vindrà “a la taula de negociació, no al front de batalla”.

Expectatives davant la cimera d’Alaska

Serà la primera vegada des del 2021 que un president estatunidenc es reuneixi cara a cara amb el seu homòleg rus. Abans d’aquesta trobada, Trump i Zelenski participaran en una videotrucada amb líders europeus impulsada pel canceller alemany, Friedrich Merz. El president dels Estats Units ja ha avançat que el seu objectiu inicial a Alaska és “sondejar” el terreny i que, “en última instància”, la seva intenció és asseure Putin i Zelenski a la mateixa sala per resoldre el conflicte.

Kallas ha advertit que qualsevol acord bilateral entre Washington i Moscou haurà d’incloure Ucraïna i la UE, ja que “és una qüestió de seguretat per a tots dos”. L’estoniana ha tancat files contra qualsevol consolidació dels territoris ocupats: “El dret internacional és clar: tots els territoris temporalment ocupats pertanyen a Ucraïna”.