Netanyahu dóna suport al “Gran Israel”: una expansió històrica que amenaça a 8 països àrabs

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va anunciar dimecres el seu suport a la visió de la “Gran Israel”, un projecte basat en l’herència talmúdica que justifica les polítiques expansionistes d’Israel. Aquest anunci és especialment rellevant després que Netanyahu prometés fa anys portar Israel cap al seu “centenari” i sorprengués l’Assemblea General de l’ONU el 22 de setembre de 2023 en presentar un “Mapa de la Gran Israel”.

El projecte compta amb el suport del moviment d’extrema dreta israelià, ara aliat amb Netanyahu. Va ser proposat originalment el 2016 per Bezalel Smotrich, líder del partit extremista Casa Jueva i aleshores membre de la Knesset. Smotrich va declarar en una entrevista televisiva que “les fronteres d’Israel han d’extendre’s per incloure Damasc, a més de territoris de sis països àrabs: Síria, el Líban, Jordània, l’Iraq i parts d’Egipte i Aràbia Saudita, per fer realitat el somni sionista del Nil fins a l’Eufrates”.

Els defensors de l’extrema dreta que adopten aquestes creences bíbliques es basen en textos, especialment el Llibre del Gènesi, i en veus dins del moviment sionista que demanen ampliar les fronteres d’Israel. Històricament, els orígens del projecte es remunten a la creença religiosa que la Terra Promesa s’estén des del riu Nil fins a l’Eufrates.

L’Institut Israelita de la Bíblia i la Terra afirma que “la Gran Israel s’estén des de l’Eufrates, a l’est, fins al Nil, al sud”, una declaració que reflecteix la visió del fundador del sionisme modern, Theodor Herzl, des de 1904. La transformació d’aquesta doctrina en un programa polític implementat al territori representa un desenvolupament de gran rellevància, en un context marcat per la guerra a Gaza des del 7 d’octubre, els atacs a Síria després de la caiguda del règim el 2024 i la situació al Líban.

El mapa de la “Gran Israel” recolzat per Netanyahu inclou tota la Palestina històrica (27.027 km²), el Líban (10.452 km²), Jordània (89.213 km²), més del 70% de Síria (185.180 km²), la meitat de l’Iraq (438.317 km²), al voltant d’un terç d’Aràbia Saudita (2.149.690 km²), un quart d’Egipte (≈1.000.000 km²) i part de Kuwait (17.818 km²).