Bolívia s'encamina a una segona volta presidencial inèdita
Els resultats preliminars han donat un gir inesperat, ja que el senador de centre Rodrigo Paz s'ha posicionat com el candidat més votat, superant als favorits de la dreta.
Els bolivians es dirigeixen a una segona volta electoral sense precedents després que cap dels candidats obtingués la victòria directa en les eleccions del domingo. Amb més del 91% dels vots escrutats, Paz, exalcalde de Tarija, va obtenir el 32.8% dels sufragis, mentre que el seu rival, l'expresident de dreta Jorge "Tuto" Quiroga, va aconseguir el 26.4%. Ara, tots dos s'enfrontaran en una segona volta electoral programada per al 19 d'octubre.
L'ocàs del MAS i la irrupció del centre
Aquest resultat representa un dur cop per al Moviment al Socialisme (MAS), el partit d'esquerra que ha dominat la política boliviana durant gairebé dues dècades sota el lideratge d'Evo Morales. El candidat oficial del MAS, Eduardo del Castell, va obtenir un escàs 3.2% dels vots, mentre que Andrónico Rodríguez, d'una facció del partit, va aconseguir només el 8%. La victòria de Paz en la primera volta ha sorprès la nació, ja que les enquestes prèvies ho situaven molt per sota dels candidats de dreta. El seu èxit sembla reflectir una ambivalència de la població boliviana a tornar per complet al mateix establishment de dreta que Morals va enderrocar en 2006.
Dues visions per a una nació
La contesa en segona volta definirà la direcció de Bolívia en un moment de greu crisi econòmica, marcada per una escassetat de combustible i dòlars, a més d'una inflació de dos dígits. Rodrigo Paz ha intentat distanciar de la gestió econòmica del MAS i de les propostes més radicals de la dreta. El seu programa es basa en la "reconciliació de la pàtria", la governabilitat i un canvi en el model econòmic, encara que ha criticat les postures de Quiroga de vendre les reserves de liti i recórrer al Fons Monetari Internacional. Per part seva, Quiroga, qui ja va ser president del país, proposa una agenda de "ajust radical" amb acords de lliure comerç, foment a la inversió estrangera i la fi dels subsidis als combustibles. El seu discurs s'ha centrat en el desafiament de revertir el que ell considera "40 anys de crisis" al país andí.
Escriu el teu comentari