França prop de l'abisme: moció de confiança i amenaça d'intervenció del FMI

França travessa una greu crisi política que amenaça amb generar conseqüències econòmiques i socials a gran escala. El primer ministre François Bayrou va anunciar que sotmetrà el seu govern a una moció de confiança davant l'Assemblea Nacional el pròxim 8 de setembre, però les previsions són negatives: tota l'esquerra, inclosa la seva fracció més radical, els socialistes i els verds, juntament amb l'extrema dreta i part de la dreta tradicional, han avançat que votaran en contra.

Aquesta situació deixa a Emmanuel Macron amb dues opcions: nomenar a un nou primer ministre, que seria el setè des de 2017, o dissoldre l'Assemblea i convocar eleccions anticipades. Cap alternativa garanteix estabilitat política, la qual cosa posa en relleu la falta de majoria parlamentària i la fragilitat del sistema de govern francès.

La tensió s'estén al terreny econòmic. El ministre d'Economia, Éric Lombard, va generar alarma en suggerir que, si no es controla el deute i el dèficit, el Fons Monetari Internacional (#FMI) podria intervenir. No obstant això, hores després va matisar les seves paraules, assegurant que “l'economia francesa és sòlida i no està sota amenaça d'intervenció ni del FMI ni del Banc Central Europeu ni de cap organització internacional”. Per tant, ara com ara no existeix risc imminent d'intervenció, encara que sí un escenari d'alerta si els comptes públics es deterioren.

El Govern busca aplicar mesures d'ajust impopulars, com l'eliminació de dos dies festius, la congelació de pensions i salaris de funcionaris, mentre que l'oposició reclama que es pugin imposats als més rics en lloc d'afectar la majoria de la població. Això ha generat malestar social i la convocatòria del moviment “Bloquegem Tot” per al 10 de setembre, que recorda a les armilles grogues de 2018-2019 i que podria ser amplificat per actors externs amb finalitats desestabilitzadors.

La situació política i financera també afebleix la posició internacional de França, un actor clau a la Unió Europea, i complica la gestió de conflictes interns com l'autonomia de Còrsega o l'espinós dossier de Nova Caledònia. Mentre el país es prepara per a una setmana crítica, la combinació de bloqueig parlamentari, deute elevat i tensió social ho situa en una situació de màxima incertesa.

En resum, França no enfronta una crisi immediata d'intervenció externa, però la falta de consens polític i les dificultats econòmiques col·loquen al país a la vora de la ingovernabilitat, amb riscos que podrien afectar a tota Europa.