França, ingovernable: la moció contra Bayrou anticipa turbulències polítiques i econòmiques

França viu una de les seves pitjors crisis polítiques en dècades. El primer ministre François Bayrou s'encamina cap a una probable caiguda el pròxim 8 de setembre, quan se sotmetrà a una moció de confiança en l'Assemblea Nacional. Si fracassa, serà el cinquè cap de Govern a caure en tot just 20 mesos, una dada alarmant que reflecteix la profunda inestabilitat institucional que travessa el país liderat per Macron , que no troba la fórmula.

El sistema polític francès és semipresidencialista: el president de la República, en aquest cas Emmanuel Macron, té àmplies competències en política exterior, defensa i designació del primer ministre. El primer ministre, Bayrou, dirigeix el govern i la política interior, sent responsable davant l'Assemblea Nacional. No obstant això, el president pot dissoldre l'Assemblea i substituir al cap de Govern, la qual cosa significa que l'estabilitat de l'executiu depèn d'un delicat equilibri entre l'autoritat presidencial i la capacitat del primer ministre per a mantenir el suport parlamentari.

Però el risc no es limita a l'oposició parlamentària. En el propi gabinet del president es perceben esquerdes profundes. Diverses declaracions de ministres evidencien dissidències, descoordinació i pèrdua de confiança en el lideratge de Bayrou, la qual cosa preocupa l'Elisi i afegeix incertesa al ja fràgil panorama polític.

Lombard i el FMI: la bomba que va sacsejar al govern

L'episodi més incendiari el va protagonitzar el ministre d'Economia, Éric Lombard, qui va advertir públicament que França podria enfrontar a una intervenció del Fons Monetari Internacional (#FMI) si no s'aprova el pla d'ajust fiscal de Bayrou.

“És un risc que tenim. És un risc que ens agradaria evitar, i que hauríem d'evitar, però no puc dir-los que no existeixi”, va declarar Lombard en France Inter. Les seves paraules van provocar pànic en els mercats, caigudes borsàries i una onada de crítiques. Encara que va intentar matisar els seus comentaris hores després, el mal ja estava fet: la declaració va ser interpretada com una admissió de vulnerabilitat extrema, impròpia d'un ministre en funcions.

Dissidències silencioses: Trabao i Transició ecològica es desmarquen

Altres membres del gabinet han optat per distanciar políticament del nucli dur del govern. Clément Beaune, ministre de Treball, va afirmar que “l'Estat no pot continuar sent una màquina de subsidis”, frase que va encendre la indignació social i va ser utilitzada per sindicats per a justificar la protesta nacional del 10 de setembre. En privat, Beaune ha qüestionat l'estratègia de "treballar a última hora" de Bayrou i lamentat la falta de reformes prèvies.

Per part seva, Barbara Pompili, ministra de Transició Ecològica, ha reduït la seva exposició pública i assumit funcions internacionals. En reunions internes hauria advertit que els pressupostos verds serien els primers a caure si no hi ha consens parlamentari, generant malestar entre ONG i diputats ecologistes.

Bayrou, un líder en solitari

El mateix Bayrou ha contribuït a la tensió amb el seu estil de lideratge. La seva decisió de llançar la moció sense consultar al gabinet va ser vista com a maniobra personalista. En el seu discurs va afirmar que els diputats han de triar entre “el caos o la responsabilitat”, frase que molts van interpretar com a pressió emocional més que un intent de consens.

Què ve ara?

Si Bayrou cau, Macron haurà de decidir entre nomenar un nou primer ministre o dissoldre l'Assemblea Nacional i convocar eleccions anticipades. Cap opció garanteix estabilitat, i la combinació de fractura interna, pressió social i riscos econòmics situa a França en una situació de màxima incertesa.

El país no sols enfronta un risc polític; l'economia i la cohesió social també estan en joc. La tensió creixent a París i l'amenaça de mobilitzacions massives com la del 10 de setembre recorden que França podria entrar en un període d'inestabilitat prolongada, amb conseqüències que podrien estendre a tota Europa.