Trump s'enfronta a un dur revés judicial pels seus aranzels estrella

El Tribunal d’Apel·lacions del Circuit Federal ha dictat aquest divendres que bona part dels aranzels fixats per Donald Trump han mancat de fonament legal. La resolució ha avalat un veredicte previ emès al maig per una instància inferior i ha qüestionat d’arrel l’estratègia que el republicà ha convertit en instrument central de la seva política exterior. Tanmateix, el tribunal ha mantingut vigents els gravàmens fins a mitjans d’octubre, a fi de permetre que el Govern els defensi davant del Tribunal Suprem.

L’eix de la seva política econòmica en entredit

El revés ha afectat directament l’ús expansiu que Trump ha fet de la Llei de Poders Econòmics d’Emergència Internacional (IEEPA), una norma dels anys setanta que havia estat aplicada tradicionalment a embargaments i sancions selectives. L’expresident n’ha estès l’abast per imposar càrregues sobre desenes de països i utilitzar-les com a eina de pressió en negociacions internacionals. Entre les mesures qüestionades figuren els seus aranzels més durs contra la Xina, el Canadà i Mèxic, a més dels anomenats aranzels recíprocs, activats novament aquest mes.

Advertiments des de la seva pròpia administració

Durant el procés, la Casa Blanca ha defensat que limitar aquestes competències podria desfermar un col·lapse econòmic. Els principals assessors han subratllat que es posaven en risc pactes com l’assolit amb la Unió Europea, que havia acceptat concessions per evitar sancions encara més severes. El mateix Trump proclamava que les seves mesures farien els Estats Units “rics de nou”, alhora que advertia d’un escenari semblant a “la Gran Depressió” si es restringia el seu marge de maniobra.

Reacció immediata de l’expresident

Després de conèixer-se la sentència, Trump ha carregat a les xarxes socials contra el tribunal i ha anticipat que recorrerà al Tribunal Suprem. El dictamen, que ha invalidat l’eina més simbòlica del seu mandat en matèria de comerç, ha reobert el debat sobre l’abast real dels poders presidencials i ha plantejat un escenari de màxima incertesa en la política econòmica nord-americana.