Donald Trump confronta revelacions sobre l'operació fallida de les forces especials a Corea del Nord

Durant el primer mandat de l’expresident Donald Trump, les forces especials nord-americanes van dur a terme una operació secreta a Corea del Nord amb l’objectiu d’instal·lar un dispositiu d’escolta per vigilar el líder norcoreà Kim Jong-un. La missió, que es va executar en ple hivern de 2019, va topar amb imprevistos que han derivat en la mort d’almenys dos civils desarmats, segons revelacions del New York Times.

Consultat sobre aquesta acció, Trump ha respost al seu despatx Oval: "No sé res d’això. És la primera vegada que n’escolto parlar". La investigació periodística que assegura que l’operació ha estat aprovada directament per l’expresident en diverses ocasions, i que la planificació ha implicat la unitat responsable de la missió que ha eliminat Osama bin Laden el 2011, ressaltant l’alt nivell d’especialització dels efectius desplegats.

Preparació i desenvolupament de l’operació

La planificació d’aquesta missió encoberta ha requerit mesos d’entrenament en aigües nord-americanes abans de la seva execució. Els comandos s’han desplaçat cap a la costa norcoreana en minisubmarins de mida reduïda, capaços de romandre submergits durant dues hores en aigües gelades. Equipats amb vestits tèrmics d’alta tecnologia, han nedat els últims metres fins a la platja, confiats en la discreció absoluta de la seva maniobra.

Tanmateix, l’operació s’ha complicat en detectar una petita embarcació propera, la tripulació de la qual il·luminava amb llanternes la zona on desembarcaven els militars. Davant la possibilitat d’haver estat descoberts, els comandos han obert foc, causant la mort de dues o tres persones. Després dels trets, els cossos han estat llançats al mar després de perforar-los els pulmons per assegurar-se que s’enfonsessin. Posteriors investigacions han revelat que l’embarcació no portava armes ni uniformes, i probablement ha pertangut a pescadors que buscaven mol·luscos.

El fracàs de la missió, segons fonts citades pel New York Times, no s’ha degut a negligència dels militars sinó a una cadena de circumstàncies imprevistes. L’acció no ha aconseguit instal·lar el dispositiu d’escolta, deixant l’operació incompleta.

Manca de supervisió i secrets d’Estat

L’administració Trump mai ha informat les comissions parlamentàries responsables de supervisar activitats militars i d’intel·ligència, ni abans ni després de la missió. L’absència de comunicació i rendició de comptes ha alimentat la polèmica sobre els límits del poder executiu en operacions encobertes.

Investigacions internes, classificades com a top secret, han conclòs que els assassinats han estat justificats des de la perspectiva militar i que el fracàs de la missió ha derivat d’esdeveniments desafortunats que no s’haguessin pogut anticipar ni evitar. El cas recorda una altra operació secreta a Corea del Nord durant la presidència de George W. Bush el 2005, que tampoc s’ha fet pública en el seu moment, evidenciant un patró històric de secretisme en missions d’alt risc.

Context diplomàtic i repercussions internacionals

El moment triat per a l’operació ha estat particularment delicat. Trump ha mantingut negociacions directes amb Kim Jong-un sobre el programa nuclear nord-coreà, processos que finalment no han aconseguit resultats concrets. L’operació secreta, per la seva part, podria haver compromès aquestes converses si la informació s’hagués fet pública en aquell moment, augmentant la pressió sobre la Casa Blanca per mantenir el secret.

L’impacte de la revelació ha generat un intens debat sobre la transparència en la supervisió de missions militars i sobre la responsabilitat presidencial en decisions que involucren risc de vida civil. Experts en política internacional assenyalen que l’exposició d’aquestes accions podria afectar la percepció dels Estats Units com a actor de confiança en negociacions estratègiques, especialment en contextos d’alt risc com la península coreana.

Avaluació històrica i militar

Analistes consideren que la missió ha reflectit tant l’ambició com els riscos de la política nord-americana sota Trump. El desplegament de forces d’elit en condicions extremes, utilitzant tecnologia avançada i tàctiques especialitzades, ha demostrat la capacitat militar del país, però també ha revelat vulnerabilitats en la planificació d’operacions encobertes. El fracàs i les morts civils evidencien la fina línia entre èxit estratègic i desastre humanitari.

A més, el secret absolut amb què s’ha gestionat l’operació planteja preguntes sobre l’ètica i la legalitat d’accions militars sense supervisió legislativa, així com sobre la manera en què les administracions presidencials poden actuar sense informar les instàncies de control.

Conseqüències polítiques i socials

La revelació del New York Times ha generat reaccions dins dels Estats Units i a la comunitat internacional. Legisladors i experts en seguretat nacional han sol·licitat aclariments sobre la cadena de decisions que ha permès que una operació d’aquesta envergadura s’hagi dut a terme sense supervisió. A nivell diplomàtic, la notícia ha reavivat tensions històriques sobre la interacció entre els Estats Units i Corea del Nord, recordant que cada acció encoberta pot tenir repercussions més àmplies de les previstes en el moment de la seva planificació.

Per la seva part, Trump insisteix en el seu desconeixement: "