Després de dos anys, 48 ostatges israelians romanen en mans d'Hamàs

La destinació dels ostatges en la Franja de Gaza s'ha convertit en un punt central de les negociacions per a aconseguir un alto-el-foc i la fi de la guerra. Segons informes de premsa, s'estima que actualment 48 persones romanen en mans d'Hamàs, una xifra que representa una porció dels 251 individus que van ser segrestats durant l'atac del 7 d'octubre de 2023.

Estat dels captius i exigències de les negociacions

Dels 48 ostatges que encara romanen a Gaza, l'exèrcit israelià considera que 25 estan morts. En aquest context, l'alliberament dels ostatges que segueixen amb vida i la repatriació dels cossos dels morts són una de les principals exigències en les taules de negociació. E steobjectiu es manté com una prioritat per a les parts implicades, que busquen arribar a un acord que permeti el retorn de tots els captius.

La postura de l'ONU

Amb respecte a Israel i Hamàs s'ha endurit amb el pas dels mesos. Mentre denuncia els atacs indiscriminats d'Israel contra la població civil i exigeix un alto el foc immediat, també condemna explícitament Hamàs per l'ús del segrest i el terror com a instruments de guerra. És una postura que no adopten en els seus discursos els mandataris mundials. Alguns, de forma irresponsable, carreguen les tintes només sobre un costat de la trinxera, quan la condemna hauria d'avançar en ambdues direccions sense distinció. Les resolucions de l'Assemblea General i les advertències del secretari general António Guterres insisteixen que ambdues parts violen el dret internacional humanitari: Israel per recórrer a la força desproporcionada i al bloqueig de Gaza, Hamàs per atacar deliberadament civils i mantenir rehenes sota condicions inhumanes. L'ONU, lluny de legitimar Hamàs com a interlocutor polític, el situa en el mateix pla de responsabilitat que l'Estat israelià, deixant clar que cap causa justifica crims de guerra.