Emmanuel Macron i el laberint polític de França després de la caiguda de Bayrou

La història política França acaba de viure un fet sense precedents: un primer ministre ha estat derrocat mitjançant una moció de confiança. François Bayrou, al capdavant del Govern des de fa a penes uns mesos, no va aconseguir obtenir el suport de l'Assemblea Nacional, amb 364 vots en contra enfront de 194 a favor, i es va veure obligat a dimitir. La derrota de Bayrou no sols és un episodi parlamentari, sinó el reflex de la crisi política que travessa França i dels desafiaments que enfronta el president Emmanuel Macron a dos anys del final del seu mandat. 

Bayrou va apostar la seva continuïtat a un pla d'ajust fiscal que incloïa retallades per 44.000 milions d'euros, però el seu projecte va ser rebutjat per una oposició transversal, des de l'esquerra fins a l'extrema dreta. Els seus detractors ho van acusar d'aplicar mesures socialment injustes en un país amb un deute del 114% del PIB i un dèficit que supera el 5%. La votació va deixar clar que la fragmentació parlamentària i el rebuig a la seva política fiscal eren massa fortes per a permetre la seva continuïtat.

El dilema de Macron: un camí ple de riscos

Ara, Emmanuel Macron s'enfronta a una decisió crítica: nomenar un nou primer ministre o convocar eleccions legislatives anticipades.

Nomenar un nou primer ministre: la via constitucional permet al president designar al cap de Govern, com ha fet en el passat i com ha anunciat que farà ara. No obstant això, la dificultat no està en el nomenament, sinó en la viabilitat política: qualsevol primer ministre haurà de bregar amb una Assemblea Nacional fragmentada, sense majories clares, i amb forces opositores que ja van demostrar que poden tombar governs si no els agrada la seva proposta de govern. L'elecció del nou cap de Govern ha de garantir estabilitat i capacitat d'aprovar pressupostos clau, especialment els de 2026, que han de servir per a pal·liar una severa crisi financera que ja no sols amenaça, sinó que ja afecta directament a França.

Convocar eleccions legislatives: l'alternativa de dissoldre l'Assemblea i permetre que els ciutadans elegeixin nous diputats podria reconfigurar l'equilibri parlamentari i donar noves opcions a Macron. Però la mesura no és neutra: Macron arrisca enfortir als seus adversaris, incloent l'extrema dreta i l'esquerra radical, la qual cosa podria obligar-ho a nomenar un primer ministre fora de la seva òrbita política, en el que es coneix com a “cohabitació”. Perquè, en un moment tan delicat per al govern de França, tot apunta al fet que les forces dels extrems guanyaran força.

Ara com ara, el president ha optat per evitar el risc electoral i buscar un perfil intern que pugui sostenir en l'Assemblea, encara que el marge de maniobra s'estreny ràpidament. Ja que, com s'ha vist amb Bayrou, els suports desapareixen ràpidament

Els possibles candidats

Candidats d'esquerra

Olivier Faure: líder del Partit Socialista, recolzat per François Hollande. La seva proposta d'impostos als ultrarricos podria allunyar-ho de Macron, i la seva candidatura enfronta resistència tant en la dreta com en l'extrema esquerra.

Bernard Cazeneuve: ex primer ministre socialista, considerat un pont cap a l'esquerra moderada. El seu retorn dependria d'un pacte intern entre socialistes per a garantir la seva supervivència parlamentària.

Pierre Moscovici: president del Tribunal de Comptes, amb un perfil tècnic i reputació de prudència fiscal. Podria atreure als moderats i tranquil·litzar als mercats financers.

Candidats de l'entorn de Macron

Sébastien Lecornu: ministre de Defensa, lleial a Macron des de 2017. Va estar prop de ser nomenat al desembre, però Bayrou ho va bloquejar. Representa la continuïtat del macronisme.

Éric Lombard: ministre d'Economia, expert en finances públiques, amb vincles personals amb Olivier Faure i disposició a negociar amb l'esquerra sobre el pressupost.

Candidats de dreta

Bruno Retailleau: ministre de l'Interior, defensor d'una línia conservadora dura. Podria atreure a part de l'extrema dreta, però polaritzaria encara més el Parlament.

L'encaix de bolillos de Macron

El president francès necessita un primer ministre capaç der esistir políticament en un Parlament fragmentat, a provarels pressupostos de 2026, essencials per a evitar una crisi econòmica i que pugui tranquil·litzar als mercats i mantenir la confiança dels inversors en l'estabilitat, ara inexistent, de França.

Convocar eleccions legislatives anticipades seria una estratègia arriscada: podria enfortir a l'extrema dreta o a l'esquerra radical i obligar a Macron a acceptar un primer ministre fora del seu control. Per això, ara com ara, opta per buscar un perfil intern que mantingui l'estabilitat política i econòmica del país.

La caiguda de Bayrou no sols marca un precedent institucional a França, sinó que evidencia la fragilitat política de la presidència de Macron. La seva decisió sobre el pròxim primer ministre serà decisiva per al futur del Govern, l'aprovació de mesures econòmiques crítiques i el rumb polític del país en els pròxims anys. Si el pròxim cap de Govern no aconsegueix sostenir, la pressió per a convocar eleccions anticipades serà inevitable, i amb ella, el risc que França entri en un període de cohabitació que podria redefinir el mapa polític del país.

En definitiva, la situació actual mostra un punt d'inflexió en la política francesa: Macron ha de navegar entre la governabilitat, l'estabilitat econòmica i la reconfiguració del poder parlamentari, mentre França