L'est d'Europa, en màxima tensió: maniobres nuclears russes, Polònia tanca la seva frontera i l'OTAN desplega caces

La situació a la frontera oriental d'Europa ha aconseguit un nou nivell de tensió. Rússia i Bielorússia han donat inici als exercicis militars conjunts "Zapad-2025" en un moviment que ha provocat una resposta immediata per part de l'OTAN i els seus aliats. 

Maniobres d'armes nuclears

Aquests exercicis, que s'estendran per quatre dies, inclouen la pràctica de la "planificació de l'ús" d'armes nuclears tàctiques i del míssil d'abast intermedi rus "Oreshnik" en territori bielorús, segons fonts de la intel·ligència militar lituana.

Aquests exercicis es desenvolupen en un context de gran preocupació, ja que els anteriors "Zapad-2021" van precedir a la invasió a gran escala d'Ucraïna en 2022. Encara que s'estima que la participació de tropes en les maniobres d'enguany és menor (aproximadament 30.000 soldades), la proximitat dels exercicis a les fronteres de països de l'OTAN, especialment Polònia i Lituània, ha encès les alarmes.

Polònia tanca per complet la seva frontera amb Bielorússia

En una mesura dràstica que reflecteix la creixent desconfiança, Polònia ha tancat per complet la seva frontera amb Bielorússia. A partir de la nit del 12 de setembre, tots els punts de control, incloent els de càrrega ("Kozlovichi") i passatgers ("Brest"), han estat clausurats indefinidament. Segons l'agència de notícies bielorussa "Belta", els guàrdies fronterers polonesos han instal·lat filats de pues i tanques metàl·liques. El ministre de l'Interior polonès, Marcin Kierwiński, va afirmar que la decisió es va prendre per a prevenir "provocacions en un sentit ampli" i que la frontera no romandrà tancada "ni un dia més del necessari".

L'OTAN respon amb maniobres i reforços militars

En resposta a l'escalada, els països de l'OTAN també estan realitzant els seus propis exercicis. Les maniobres TARASSIS a la regió del Bàltic, amb la participació d'11 països (incloent als nous membres Suècia i Finlàndia), 

busquen reforçar la defensa de l'anomenat Corredor de Suwałki, una franja de territori crucial que connecta els països bàltics amb la resta de l'aliança.

La tensió es va intensificar després de l'incident del 10 de setembre, quan diversos drons russos van entrar en l'espai aeri polonès. 

Encara que l'OTAN va qualificar el fet com un error i no com un atac, països com Lituània i Letònia han tancat el seu espai aeri fronterer. El president francès, Emmanuel Macron, ha anunciat l'enviament de tres caces Rafale a Polònia per a patrullar el flanc oriental de l'OTAN.

Preparació militar a Europa

Davant la creixent tensió geopolítica a Europa de l'Est, tant els països bàltics com Alemanya estan prenent mesures significatives per a reforçar la seva capacitat militar. Els països bàltics —Estònia, Letònia i Lituània— han estat pioners en aquest esforç, amb Letònia i Lituània restablint el servei militar obligatori.

 Aquests països han signat acords per a augmentar la seva despesa en defensa i construir una "Línia de Defensa Bàltica" a les seves fronteres, incloent la construcció de búnquers i fortificacions per a dissuadir possibles agressions. 

Per part seva, Alemanya ha aprovat un projecte de llei per a modernitzar el seu sistema de reservistes i recuperar el servei militar, inicialment de manera voluntària.

 No obstant això, el pla contempla la possibilitat de fer-lo obligatori si no s'aconsegueixen els objectius de reclutament. Amb aquesta iniciativa, Alemanya busca augmentar el número dels seus soldats actius i la reserva, en un esforç per enfortir la seva dissuasió i adaptar el seu defensa a un panorama de seguretat més complex.