La UE podria suspendre el lliure comerç amb Israel per la crisi humanitària a Gaza

La Comissió Europea ha presentat aquest dimecres una proposta històrica: suspendre parts de l’acord de comerç lliure amb Israel i aplicar sancions a dos ministres israelians d’extrema dreta, Itamar Ben-Gvir i Bezalel Smotrich, en resposta a la crisi humanitària a Gaza.

Ursula von der Leyen ja havia avançat la iniciativa la setmana passada, enmig de crítiques per la suposada falta d’acció econòmica del bloc europeu per pressionar el govern israelià. No obstant això, les propostes encara no compten amb una majoria assegurada entre els 27 Estats membres, especialment perquè països clau com Alemanya es mostren reticents a aplicar aquestes mesures.

Entre les sancions plantejades, la UE preveu suspendre l’accés preferent d’Israel al mercat europeu, reimposant aranzels sobre alguns productes i congelant beneficis relacionats amb contractes públics i propietat intel·lectual. A més, es suggereixen sancions contra deu líders de Hamàs paral·lelament als ministres israelians assenyalats.

El comissari de Comerç, Maroš Šefčovič, va declarar que “les mercaderies procedents d’Israel haurien de pagar aranzels equivalents als països sense acord de comerç lliure” i va subratllar que la mesura respon a la gravetat de la crisi humanitària a Gaza. Per la seva banda, el ministre israelià d’Exteriors, Gideon Sa’ar, va qualificar les propostes de “moral i políticament distorsionades” i va dubtar que siguin aprovades.

L’ofensiva israelià a Gaza ha causat la mort de gairebé 65.000 palestins des de l’atac de Hamàs del 7 d’octubre de 2023, que va provocar més de 1.200 víctimes israelianes i 250 ostatges. En aquest context, la UE busca exercir pressió sobre Israel sense castigar el poble israelià, segons va aclarir Kaja Kallas, cap de política exterior de la UE.

L’acord comercial entre la UE i Israel, vigent des del 2000, representa el 32% del comerç mundial d’Israel i genera uns 68.000 milions d’euros en béns. La reimposició d’aranzels podria afectar exportacions per valor de 5.800 milions d’euros, generant 227 milions en aranzels.

Encara persisteixen divisions entre els Estats membres sobre aquestes mesures, i la seva aprovació dependrà del suport de països com Alemanya i Itàlia, mentre que les sancions a ministres específics requereixen unanimitat, un procés complicat pels vetos anteriors, com el de Hongria.