França lidera el reconeixement internacional de l'Estat de Palestina amb el suport de deu països

La política internacional torna a centrar l’atenció a Orient Mitjà. França ha confirmat aquest divendres que lidera un grup de deu països que reconeixeran formalment l’Estat palestí durant la propera Assemblea General de Nacions Unides. Entre aquests països es troben França, Andorra, Austràlia, Bèlgica, Canadà, Luxemburg, Portugal, Malta, Regne Unit i San Marino.

El president de l’Autoritat Palestina, Mahmud Abbas, hi participarà de manera telemàtica després del veto imposat pels Estats Units, que ha impedit el seu desplaçament a Nova York. Aquest gest diplomàtic marca un punt d’inflexió i suposa un suport explícit a la sobirania palestina.

Segons fonts de l’Elisi, aquesta iniciativa vol reforçar el reconeixement internacional de Palestina i projectar un missatge d’unitat europea i internacional davant bloquejos polítics històrics.

Andorra i Portugal: condicions i compromisos

Fins ara, Andorra s’havia mostrat cauta. Les autoritats havien establert condicions específiques: que la decisió fos avalada per la comunitat internacional i que contribuís a una pau “justa i que duri el màxim possible”. La seva incorporació confirma que aquestes condicions es consideren complertes i que el país s’alinea amb la postura d’altres estats europeus.

Portugal ha formalitzat que la declaració oficial tindrà lloc “diumenge 21 de setembre abans de la conferència d’alt nivell de la setmana vinent”. El ministre d’Exteriors portuguès, Paulo Rangel, ja havia indicat durant la seva visita al Regne Unit que no veia obstacles per al reconeixement i que la decisió es ratificaria després de reunir-se amb el primer ministre Luís Montenegro i el president Marcelo Rebelo de Sousa.

Aquest moviment demostra un consens creixent a Europa sobre la necessitat de donar suport a Palestina dins dels canals internacionals, reforçant la seva posició a l’ONU i la seva capacitat d’influència diplomàtica.

Tensions i crítiques des d’Israel

El reconeixement internacional de Palestina no ha passat desapercebut per a Israel. El primer ministre Benjamin Netanyahu ha declarat que aquestes accions són “una recompensa a les atrocitats de Hamàs”. A més, ha acusat el president francès, Emmanuel Macron, de “alimentar l’odi antisemita”, ja que ha estat el principal impulsor perquè altres països europeus adoptessin aquesta postura.

Des de Tel Aviv, el Govern israelià considera que aquests reconeixements posen en risc l’estabilitat regional i podrien dificultar futurs acords de pau amb Palestina, generant friccions diplomàtiques amb els països que han decidit donar aquest pas.

Context històric i legal

Palestina és observador permanent a l’ONU des de 2012 i ha presentat múltiples iniciatives per aconseguir l’adhesió plena com a Estat membre. L’abril de 2024, els Estats Units van vetar un projecte de resolució que recomanava l’admissió de Palestina com a Estat de ple dret, i l’Administració de Donald Trump no ha mostrat indicis de modificar la seva postura.

Diversos països europeus, com Espanya, Irlanda, Noruega i Eslovènia, ja havien reconegut Palestina durant 2024. Aquest nou bloc de deu països consolida una estratègia europea de suport a la sobirania palestina i augmenta la pressió internacional sobre els Estats Units i Israel per avançar en negociacions de pau duradores.

Implicacions polítiques i geopolítiques

El moviment coordinat de França, Portugal i la resta de països participants reflecteix la rellevància de la diplomàcia europea a Orient Mitjà. Més enllà del gest simbòlic, el reconeixement internacional de Palestina té repercussions legals i polítiques: obre la porta a la participació plena en organismes internacionals, reforça la legitimitat del lideratge palestí i pot influir en futures negociacions de pau.

A més, aquest pas evidencia un desafiament a la influència nord-americana a la regió. El veto dels Estats Units a l’entrada d’Abbas a l’ONU ha estat superat per l’acció col·lectiva europea, reforçant la idea que la comunitat internacional pot actuar de manera independent davant bloquejos polítics unilaterals.

Un impuls cap a la pau i el diàleg

Els governs que han pres la decisió defensen que aquest reconeixement no busca confrontar, sinó reforçar les condicions per a un acord just i durador. Andorra, per exemple, havia subratllat que la seva aprovació havia de garantir “una pau justa i que duri el màxim temps possible”.

Portugal i França destaquen la importància de la coordinació internacional i del respecte a les resolucions de l’ONU, insistint que l’acció contribueix a un marc d’estabilitat regional basat en el diàleg i el reconeixement de drets històrics.

Un pas decisiu per a Palestina

Amb França com a motor i el suport de deu països, el reconeixement de Palestina com a Estat adquireix una dimensió internacional sense precedents. Aquest gest reforça la posició palestina a l’ONU, genera un precedent diplomàtic rellevant i marca un desafiament a la política nord-americana i israeliana a la regió.

La setmana vinent, durant l’Assemblea General de l’ONU, es confirmarà si aquest bloc internacional aconsegueix consolidar un nou capítol en la història diplomàtica d’Orient Mitjà, amb possibles repercussions a la política europea i global.