Regne Unit, Canadà i Austràlia reconeixen Palestina i sacsegen el tauler diplomàtic internacional

En un gir diplomàtic de gran abast, Regne Unit, el Canadà i Austràlia han confirmat el reconeixement formal de l'Estat palestí, en un moment de màxima tensió a Orient Mitjà. Aquesta decisió coincideix amb la reunió anual de l'Assemblea General de la ONU i se suma a iniciatives similars d'Espanya, Irlanda i Noruega, que des de maig i mesos anteriors havien recolzat l'autodeterminació palestina. La mesura busca rellançar la perspectiva d'una solució de dos Estats mentre la comunitat internacional observa de prop la crisi humanitària a Gaza.

Coordinació internacional i context polític

El diumenge, els tres països van emetre declaracions coordinades sobre el seu reconeixement a Palestina. El primer ministre britànic, Keir Starmer, va afirmar: “Avui, per a reavivar l'esperança de pau i una solució de dos Estats, declaro clarament, com a primer ministre d'aquest gran país, que el Regne Unit reconeix formalment a l'Estat de Palestina”.

En aquesta publicació de @realBenBloch , es fa pública la missiva de Starmer al president de Palestina Mahmoud Abbas reconeixent que és "un Estat sobirà i independent".

En paral·lel, el Canadà i Austràlia es van sumar a la decisió amb missatges que subratllen el compromís amb la pau i l'autodeterminació. 

El primer ministre canadenc, Mark Carney, va acusar el govern israelià de «treballar metòdicament per a impedir l'establiment d'un Estat palestí», mentre que Anthony Albanese, primer ministre australià, va defensar que la solució de dos Estats «sempre ha estat l'únic camí cap a una pau i seguretat duradores per als pobles israelià i palestí».

Aquesta iniciativa internacional es produeix després de mesos de pressió política i humanitària per l'ofensiva d'Israel contra Hamàs, que ha causat desenes de milers de víctimes a Gaza i ha deixat gran part de l'enclavament devastat. Encara que el reconeixement és simbòlic, suposa un desafiament diplomàtic directe a l'administració estatunidenca i a la política de Netanyahu.

Reaccions en Palestina i Israel

L'anunci va provocar respostes immediates i oposades. Mahmoud Abbas, president de l'Autoritat Palestina, va celebrar la decisió de Starmer com “un pas important i necessari per a aconseguir una pau justa i duradora”. Per contra, Benjamin Netanyahu va condemnar la mesura i va advertir: “Estan donant un gran impuls al terrorisme. No s'establirà un Estat palestí a l'oest del riu Jordà”.

Husam Badran, dirigent d'Hamàs, va valorar la iniciativa britànica com “un pas en la direcció correcta, encara que tardà”, però va rebutjar les condicions imposades per Londres que Hamàs no tingui participació política en un futur Estat palestí.

Espanya, Irlanda i Noruega: pioners a Europa

Espanya va reconèixer formalment a l'Estat palestí el 28 de maig de 2025, unir a Irlanda i Noruega, que havien adoptat la mateixa postura mesos abans. Aquestes decisions europees demostren un suport consistent al dret d'autodeterminació del poble palestí i pressionen a Israel per a reconsiderar les seves polítiques en els territoris ocupats.

La incorporació de Regne Unit, el Canadà i Austràlia reforça un bloc internacional que busca contrarestar les accions israelianes, incloent la construcció d'assentaments a Cisjordània i la continuïtat de l'ofensiva militar a Gaza.

La ONU i l'Assemblea General

Els anuncis es produeixen en vespres de l'Assemblea General de la ONU a Nova York, on França i Portugal també han confirmat que votaran a favor del reconeixement de Palestina. Més de 150 Estats membres ja han reconegut al país, i la reunió de la ONU servirà com a plataforma per a consolidar la iniciativa i promoure la solució de dos Estats.

António Guterres, secretari general de la ONU, va instar als països a no deixar intimidar per amenaces d'Israel d'annexar parts de Cisjordània i va destacar la importància que la comunitat internacional mantingui la pressió diplomàtica per a avançar en el procés de pau.

Pressions polítiques i equilibri d'interessos

Keir Starmer va justificar la decisió com un delicat equilibri entre l'acció humanitària i les relacions internacionals. Va declarar: “Aquesta solució no és una recompensa per a Hamàs, perquè significa que Hamàs no pot tenir futur, ni paper en el govern, ni paper en la seguretat”.

El reconeixement també ha generat tensions amb els Estats Units i amb sectors de l'opinió pública israeliana. Durant la recent visita d'Estat del president Trump a Regne Unit, Starmer va esperar a actuar fins al cap de la seva partida, la qual cosa mostra la sensibilitat política de la mesura.

Analistes destaquen que la iniciativa britànica cerca pressionar a Israel perquè accepti un alto-el-foc, alliberi als ostatges i faciliti reformes en l'Autoritat Palestina, al mateix temps que es limita la influència d'Hamàs a Gaza. 

Conseqüències i perspectives

El reconeixement formal de Palestina per part de Regne Unit, el Canadà i Austràlia marca una fita diplomàtica que podria influir en futures decisions de la UE i d'altres aliats d'Israel. No obstant això, la situació en el terreny continua sent extremadament complexa: els atacs israelians continuen a Gaza i la construcció d'assentaments a Cisjordània amenaça la viabilitat d'una solució de dos Estats.

Daniel Levy, director del Projecte EE. UU./Orient Mitjà, va resumir la situació: “El Regne Unit, juntament amb altres països, estarà en el punt de mira de 'Què ha canviat el reconeixement?’. La resposta serà res, i la pressió s'intensificarà de nou per a prendre mesures més conseqüents”.

Mentrestant, els líders palestins mantenen esperances moderades, confiant que el suport internacional pugui traduir en avanços reals per a la pau i la protecció dels drets del poble palestí.