Drons i ciberatacs colpegen a Europa: la seguretat d'aeroports i cels, posada a prova

En les últimes setmana#s, Europa ha estat testimoni d'un preocupant augment d'incidents de seguretat que combinen incursions aèries no autoritzades i ciberatacs a gran escala, posant a prova la resiliència de la seva infraestructura crítica. Els recents esdeveniments en aeroports de Dinamarca, Noruega, Romania, Polònia, així com els ciberatacs en centres de transport clau, evidencien una nova fase de tensió que desafia la seguretat continental.

Caos en l'aire: drons paralitzen aeroports 

El trànsit aeri en l'aeroport de Copenhaguen (Dinamarca) va ser suspès per complet després que entre dos i quatre "grans" drons fossin detectats prop de les instal·lacions. La policia danesa va optar per no derrocar els drons per a evitar riscos a la seguretat dels passatgers i la infraestructura aeroportuària.

 Jens Jespersen, de la policia de Copenhaguen, va declarar que el pilot dels drons semblava "estar presumint de les seves habilitats" i que no es podia descartar que l'incident fos part d'un "atac híbrid rus". Paral·lelament, a Oslo (Noruega), un incident similar va obligar a desviar tot el trànsit a una sola pista. Les autoritats investiguen l'autoria d'aquests fets.

Incursions en l'espai aeri de l'OTAN

Més enllà de les interrupcions civils, les incursions de drons russos en l'espai aeri de països de l'OTAN han escalat la situació diplomàtica. Recentment, un dron rus va violar l'espai aeri de Romania, provocant que caces F-16 romanesos haguessin d'interceptar-lo. El Ministeri de Defensa romanès va condemnar les "accions irresponsables de la Federació Russa", que va qualificar de "nou desafiament a la seguretat regional i a l'estabilitat en la zona de la Mar Negra".

De manera similar, a Polònia, diversos caces de l'OTAN, incloent F-16 polonesos i F-35 holandesos, van derrocar almenys tres de més de 20 drons russos que havien ingressat en l'espai aeri polonès. Un portaveu de l'OTAN va confirmar que era la primera vegada que l'Aliança derrocava drons de combat russos sobre el seu territori. L'incident ha provocat que el líder del PP a Alemanya, Friedrich Merz, i el Ministre de Defensa alemany, Boris Pistorius, discuteixin la situació, amb Pistorius qualificant l'acció de "provocació sense precedents". El president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, va aprofitar la situació per a reiterar el seu anomenat a una defensa aèria conjunta.

Brussel·les i Londres, víctimes de ciberatac

A més dels incidents aeris, un ciberatac ha afectat els sistemes de facturació de diversos aeroports europeus. L'empresa estatunidenca Collins Aerospace va ser el blanc principal, paralitzant les operacions de facturació en múltiples aerolínies. L'Aeroport de Brussel·les ha estat el més afectat, amb dotzenes de vols cancel·lats, ja que el proveïdor no ha pogut lliurar una versió segura i actualitzada del seu programari MUSE.

La comissària europea d'Emergències i Preparació de Crisi, Hadja Lahbib, ha subratllat la "complexitat de les amenaces actuals" i ha instat a la Unió Europea a "invertir en preparació". Encara que Londres i Brussel·les afirmen que les seves operacions s'han normalitzat, l'incident ha posat en relleu la "dependència i fragilitat de la tecnologia".

La seguretat aèria a Espanya

A Espanya, la seguretat aeroportuària i el control de l'espai aeri són competència de l'Estat, a través d'organismes com el Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible i l'Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA). En aeroports, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional són les forces de seguretat responsables.

 En el cas específic de Catalunya, encara que la competència és estatal, existeix una estreta coordinació entre aquestes forces i els Mossos d'Esquadra per a garantir una resposta conjunta i eficaç davant incidents com la intrusió de drons. Aquestes autoritats treballen en conjunt amb la seguretat aeroportuària i amb els protocols establerts per a detectar i neutralitzar qualsevol amenaça que pugui afectar l'operativitat i seguretat dels aeroports.

Un dilema per a Europa

L'escalada d'aquestes amenaces ha posat a Europa en un dilema. Els líders occidentals busquen una resposta ferma que no derivi en una escalada incontrolable amb Rússia.

L'incident dels drons a Polònia ha portat a l'activació de l'Article 4 de l'OTAN, que permet a un país membre demanar consultes si s'assegui amenaçat. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula, ha afirmat que "Europa està en una lluita" per un continent "sencer i en pau". 

Mentrestant, la presidenta del Comitè de Defensa del Parlament Europeu, Marie-Agnes Strack-Zimmermann, ha instat a l'OTAN a reaccionar "ara" per a evitar que els països fronterers perdin la fe en l'aliança.