- Vídeo: Felip VI llança un històric al·legat en la ONU i demana frenar la violència a Gaza

L’Assemblea General de Nacions Unides és escenari d’un dels discursos més ferms de Felip VI en matèria internacional. Conscient de la gravetat del moment i davant la mirada de desenes de mandatari mundials, el monarca reclama detenir la violència a Gaza i reivindica la dignitat humana com a pilar irrenunciable de la pau. Les seves paraules no només situen Espanya al centre del debat global, sinó que vinculen la memòria històrica amb l’exigència de justícia. El Rei no evita la duresa del missatge: denuncia el que qualifica d’"actes aberrants", mostra solidaritat amb les víctimes i apel·la a la comunitat internacional perquè actuï amb urgència.

Una veu espanyola al cor de l’ONU

Davant els representants de tots els estats membres, Felip VI adverteix que la comunitat internacional no pot romandre impassible davant la tragèdia. "No podem guardar silenci, ni mirar cap a un altre costat, davant la devastació, davant tantes morts entre la població civil; o davant la fam i el desplaçament forçós de centenars de milers de persones", proclama el cap de l’Estat, generant expectació i tensió a la sala.

Denúncia de la barbàrie humanitària

El Rei descriu la situació a Gaza amb cruesa i sense ambigüitats. Parla d’"actes aberrants que estan a les antípodes de tot el que representa l’ONU, que repugnen a la consciència humana i avergonyeixen el conjunt de la comunitat internacional". Tot i no utilitzar el terme genocidi, deixa clar que Espanya rebutja amb fermesa l’ofensiva israeliana contra civils palestins.

Un missatge carregat d’història i memòria

Felip VI reforça el seu al·legat recordant els llaços profunds entre Espanya i el poble jueu. "Espanya és un poble profundament orgullós de les seves arrels sefardites", afirma, evocant la llei de 2015 que atorga la nacionalitat a 72.000 descendents de jueus expulsats al segle XV. "Quan parlem al poble d’Israel, parlem a un poble de germans", insisteix. Amb aquest missatge, respon a les acusacions d’antisemitisme llançades pel Govern de Benjamin Netanyahu després de l’embargament d’armes decretat per Espanya.

El clam central del discurs

La part més solemne arriba quan eleva el to i llança un al·legat directe: "Per això clamem, implorem, exigim: atureu ja aquesta massacre. No més morts en nom d’un poble tan savi i tan antic, que tant ha patit al llarg de la història". La sala escolta en silenci, conscient de la contundència de les seves paraules.

Condemna al terrorisme i exigència de legalitat

Felip VI no es limita a assenyalar Israel. També condemna sense fissures Hamàs: "Espanya condemna rotundament l’execrable terrorisme de Hamàs i especialment aquella matança brutal del 7 d’octubre de 2023 contra la població israeliana". Reconeix el dret d’Israel a defensar-se, però fixa un límit inequívoc: "Amb la mateixa fermesa, exigim que el Govern d’Israel apliqui sense reserves el Dret Internacional Humanitari a tota Gaza i Cisjordània".

Exigències per a una pau real

El Rei concreta mesures immediates: garantir l’arribada sense traves d’ajuda humanitària, establir un alt el foc amb garanties i alliberar tots els ostatges que encara manté Hamàs. Al mateix temps, reclama a la comunitat internacional que assumeixi el seu paper en la recerca d’una solució política duradora. "El reconeixement per un nombre creixent d’estats membre de l’ONU de Palestina ha d’ajudar a aconseguir una pau regional justa i definitiva, basada en l’aplicació de les resolucions de Nacions Unides i també en el reconeixement universal de l’Estat d’Israel", afirma.

Una intervenció amb repercussió global

Amb aquest discurs, Felip VI no només s’alinea amb la posició del Govern espanyol, sinó que projecta la veu d’Espanya al centre de la diplomàcia mundial. Parla com a cap d’Estat, però també com a hereu d’una història compartida amb el poble jueu i com a representant d’un país que no vol mirar cap a un altre costat davant la devastació a Gaza. Les seves paraules ressonen a l’ONU com un clam per la pau i la justícia.