Vídeo - Espanya actua a l'ONU: El Rei exigeix a Israel que pari la massacre i Sánchez li embarga les armes

La 80a Assemblea General de Nacions Unides s'ha consolidat com l'escenari central on es defineix l'agenda internacional del pròxim any i s'avalua la capacitat de la comunitat global per a actuar davant conflictes, crisis humanitàries i desafiaments estructurals. Enguany, el protagonisme d'Espanya ha estat notable: des de la tribuna de Nova York, Felip VI ha fet una crida contundent a la pau a Gaza i a la protecció dels drets humans, mentre que Pedro Sánchez ha acompanyat aquestes declaracions amb accions concretes, incloent un embargament d'armes a Israel, l'enviament d'un vaixell de l'Armada per a protegir la flotilla humanitària i l'anunci de Madrid com a seu del pròxim fòrum internacional contra l'extremisme. L'Assemblea, que va reunir líders de tot el món, va mostrar la tensió latent en l'ordre internacional i la necessitat de transformar les paraules en compromisos pràctics.

L'ONU com a brúixola moral i garant del dret internacional

El secretari general Antonio Guterres va inaugurar la sessió destacant la rellevància del multilateralisme i l'ONU com a garant de la pau i els drets humans. El seu missatge va ser clar: "Les Nacions Unides són més que un lloc on fer reunions. Són una brúixola moral i un far de drets humans en un món sacsejat per conflictes".

Guterres va fer especial èmfasi en la guerra a Ucraïna i la crisi humanitària a Gaza, recordant que "fins i tot avui, les guerres s'expandeixen amb un nivell de barbàrie que vam prometre que no permetríem mai". Va assenyalar la necessitat d'aplicar les mesures provisionals dictades pel Tribunal Internacional de Justícia per a prevenir possibles genocidis, i va celebrar avanços com els alts el foc entre Cambodja i Tailàndia i l'acord entre l'Azerbaidjan i Armènia, com a prova que la diplomàcia multilateral pot generar resultats tangibles.

En el seu discurs, Guterres va fer una crida a la comunitat internacional per a comprometre's amb la pau duradora i amb l'aplicació del Dret Internacional com a pedra angular de la resolució de conflictes. Aquest plantejament estableix les bases per a l'acció espanyola, que ha estat consistent tant en paraules com en mesures concretes durant l'Assemblea.

Felip VI: una crida històrica per Gaza

El discurs del Rei Felip VI va ser un dels més contundents i carregats de simbolisme moral. Des de la tribuna, Felip VI va fer una crida directa al Govern d'Israel perquè detingui la violència a Gaza: "Detinguin ja aquesta massacre. No més morts en nom d'un poble tan savi i tan antic, que tant ha sofert al llarg de la història".

El monarca va subratllar que Espanya no pot romandre indiferent davant la devastació humanitària: "No podem guardar silenci, ni mirar cap a un altre costat, davant tantes morts entre la població civil; o davant la fam i el desplaçament forçós de centenars de milers de persones". També va afirmar que els actes comesos a Gaza repugnen a la consciència humana i que estan en les antípodes dels valors de la ONU.

Felip VI va reforçar la dimensió històrica i cultural del seu missatge, recordant els llaços entre Espanya i el poble jueu i el reconeixement dels descendents de sefardites a través de la llei de 2015: "Quan parlem al poble d'Israel, estem parlant a un poble de germans". Finalment, va reclamar la plena aplicació del Dret Internacional Humanitari i el lliurament immediat d'ajuda humanitària, un alto-el-foc garantit i l'alliberament d'ostatges d'Hamàs, emfatitzant la necessitat d'una solució duradora que contempli la coexistència d'Israel i Palestina.

Pedro Sánchez: acció política i mesures concretes

Pedro Sánchez va combinar un discurs ferm amb decisions polítiques d'impacte immediat. A més de donar suport al missatge de Felip VI, va anunciar que Espanya no permetrà la comercialització d'armament amb Israel mentre continuï l'ofensiva: "El Govern d'Espanya exigeix que es compleixi la llei internacional i que es respecti el dret dels nostres ciutadans a navegar pel Mediterrani en condicions de seguretat".

Pel que fa a la Global Sumud Flotilla, que transporta ajuda humanitària a Gaza, Sánchez va anunciar el desplegament d'un vaixell d'acció marítima de l'Armada des de Cartagena per a garantir la protecció dels tripulants i el rescat en cas d'atacs: "El vaixell comptarà amb tots els mitjans per si fos necessari assistir a la flotilla i realitzar algun rescat". Aquesta mesura se suma a iniciatives d'altres països, com Itàlia, que ja ha enviat una fragata per a protegir als seus ciutadans en la flotilla.

A més, Sánchez va anunciar que Madrid serà la seu del pròxim fòrum internacional contra l'extremisme en 2026, reforçant la cooperació amb líders del Brasil, Xile, Colòmbia i l'Uruguai, així com la creació de xarxes de centres de pensament democràtic i progressista: "Mirarem d'estar a l'altura". Els acords del fòrum inclouen col·laboració en governança tecnològica al servei de les persones i lluita contra la desinformació climàtica, amb un èmfasi especial en major participació de dones i països asiàtics.

Acords i traducció pràctica

L'Assemblea de l'ONU va produir una sèrie d'acords que transcendeixen el pla discursiu i es tradueixen en accions concretes:

• Xarxa de centres de pensament democràtic i progressista: Aquests centres permetran desenvolupar polítiques públiques i estratègies de cooperació internacional sobre drets humans, governança tecnològica i prevenció de conflictes, convertint idees en programes d'acció efectiva.
• Protecció de la Global Sumud Flotilla: La sol·licitud d'escorta marítima i presència diplomàtica es tradueix en desplegaments de vaixells i observadors, garantint que l'ajuda humanitària arribi sense interferències i es compleixin les resolucions internacionals.
• Embargament d'armament a Israel: La prohibició de venda d'armes i productes de doble ús, juntament amb la denegació de trànsit per ports espanyols i espai aeri, demostra com els compromisos internacionals s'apliquen mitjançant sancions i mesures concretes de política exterior.
• Alto-el-foc i resolució de conflictes: Les resolucions adoptades sobre Ucraïna i Gaza busquen pressionar a les parts per a cessar la violència, crear corredors humanitaris i protegir a la població civil, traduint els compromisos diplomàtics en resultats tangibles, sempre sota supervisió internacional.
• Cooperació contra l'extremisme i la desinformació climàtica: La col·laboració entre Estats permetrà implementar programes educatius, tecnològics i de comunicació que promoguin informació verificada i previnguin la radicalització i l'impacte de la desinformació.

Context geopolític i riscos

L'Assemblea també va posar en relleu les tensions entre grans potències. Donald Trump va criticar el reconeixement unilateral de Palestina per diversos Estats, qualificant-lo com "una recompensa als terroristes d'Hamàs", i va amenaçar amb imposar aranzels a Rússia si no avança en la negociació de pau a Ucraïna. Per part seva, Moscou va defensar la seva postura i va destacar la disposició de Putin a negociar sota condicions prèvies, qualificar com un "us real": "Rússia és un us real", va afirmar Dimitri Peskov.

Espanya, a través de Sánchez, va insistir en la necessitat d'unitat enfront de violacions de l'espai aeri europeu i de la il·legalitat internacional: "Si renunciem a aquests principis, estarem obrint la porta a noves crisis i conflictes en el futur".

Aquestes tensions mostren que, si bé l'ONU ofereix un marc per a la diplomàcia i la cooperació, els compromisos depenen de la voluntat dels Estats i de la capacitat de la comunitat internacional per a fer-los complir.

Paraules que es tradueixen en acció

La 80a Assemblea General de l'ONU ha demostrat que l'organització continua sent un espai vital per a articular solucions davant conflictes i crisis humanitàries. Espanya ha consolidat el seu lideratge internacional amb un enfocament pràctic i ètic: Felip VI defensant els drets humans i la protecció de civils, i Pedro Sánchez implementant mesures concretes que inclouen l'embargament d'armament, la protecció de flotilles humanitàries i l'organització de fòrums internacionals de cooperació.

Els acords aconseguits mostren que l'ONU no sols serveix per a debatre, sinó que permet transformar compromisos en accions tangibles, des de protecció de civils fins a regulació tecnològica i lluita contra la desinformació. Si bé els desafiaments geopolítics persisteixen, l'Assemblea evidencia que la combinació de diplomàcia ferma i mesures pràctiques pot generar resultats concrets, protegint vides i promovent un ordre internacional més just i estable.