La ONU amplia a 158 les empreses vinculades als assentaments israelians

Les Nacions Unides han ampliat aquest divendres a 158 la llista d’empreses vinculades al desenvolupament dels assentaments israelians als territoris palestins ocupats, considerats il·legals en virtut del Dret Internacional, una ‘llista negra’ en què s’inclouen quatre companyies espanyoles.

L’Oficina de l’Alt Comissionat de l’ONU per als Drets Humans ha afegit 68 noves empreses a la seva llista per “subministrar equipament o materials que faciliten la construcció i el manteniment dels assentaments, les demolicions de cases o propietats palestines, així com activitats de vigilància, l’ús de recursos naturals per a fins comercials o contaminació i abocament de residus en aldees palestines”.

Concretament, es va notificar per escrit a les entitats afectades —relacionades fonamentalment amb els sectors de la construcció, els béns immobles, la mineria i les pedreres— els resultats de la seva avaluació preliminar. De les 215 companyies investigades, 158 participaven en aquestes activitats.

Tot i que la gran majoria són d’Israel, moltes altres tenen seu al Canadà, la Xina, França, Alemanya, Luxemburg, Països Baixos, Portugal, Regne Unit o els Estats Units.

ACS i INECO es desvinculen
En el cas de les espanyoles, les empreses que figuren a la llista són Actividades de Construcción y Servicios (ACS); Sociedad Española de Montajes Industriales (SEMI); Construcciones y Auxiliar de Ferrocarriles (CAF) i Ingeniería y Economía del Transporte (Ineco).

Fonts d’ACS consultades per Europa Press neguen tenir contractes a la zona, ni a Palestina ocupada ni a Israel, i atribueixen la seva menció a la llista a antigues filials industrials venudes al grup francès Vinci.

De fet, SEMI és una d’aquestes empreses que fa quatre anys va vendre a Vinci (per tant, amb matriu francesa), i curiosament la llista de l’ONU atribueix les mateixes ‘infraccions’ a ACS i SEMI: “l’ús de recursos naturals, principalment d’aigua i sòl, per al seu negoci” en territori ocupat.

Des d’Ineco també rebutgen tenir vincles amb contractes en territori il·legal, sinó només en territoris reconeguts internacionalment de la part israeliana. Explicen a Europa Press que la seva inclusió podria ser perquè treballa en una línia de tramvia que sí arriba a territori ocupat, però precisament Ineco només dissenya un túnel d’aquesta línia a la part legal.

A més, l’empresa dependent del Ministeri de Transports assegura que des d’octubre de 2023 (després de l’atemptat de Hamàs i la resposta d’Israel) ha iniciat un procés de desvinculació amb l’Administració i empreses israelians, rebutjant expressament participar en nous encàrrecs.

Pel que fa a la basca CAF, que té capital públic del Govern basc, sí que participa en un tramvia que discorre per la zona ocupada. Aquesta setmana es va avançar a la publicació d’aquesta llista per defensar que respecta els drets humans a Palestina.

El seu competidor francès Alstom, que abans sí que estava inclòs a la llista —fet que li va ocasionar la seva desqualificació d’un projecte a Barcelona—, ja n’ha sortit, per no tenir presència a Cisjordània.

EDREAMS també surt
Altres empreses conegudes que figuren són TripAdvisor, Booking.com, Expedia Group, Motorola Solutions o Airbnb, totes elles amb seu als Estats Units. A més, set que es trobaven a la ‘llista negra’ el 2023 —l’última vegada que es va actualitzar— han estat eliminades, entre elles l’espanyola eDreams o Alstom.

L’Alt Comissionat de Nacions Unides per als Drets Humans, Volker Turk, ha explicat que la llista posa de manifest “la responsabilitat de les empreses que treballen en contextos de conflicte per garantir que les seves activitats no contribueixin a abusos dels Drets Humans”.

“Els Estats han d’adoptar mesures adequades per garantir, per mitjans judicials, administratius, legislatius o altres, que quan es produeixin abusos de Drets Humans relacionats amb empreses dins del seu territori i/o subjectes a la seva jurisdicció, els afectats tinguin accés a recursos efectius, compatibles amb el Dret Internacional”, ha indicat Turk.

El Tribunal Internacional de Justícia (TIJ) va dictaminar al juliol de 2024 que la política d’assentaments israelians és contrària a la Quarta Convenció de Ginebra sobre el desplaçament forçat de persones, constituint un esforç d’annexió i contrari al Dret Internacional. En virtut d’això, va ordenar el “cessament immediat” de qualsevol procediment d’expansió, decisió que les autoritats israelianes no han acatat.