Condemna mundial per "pirateria" i exigències d'ajuda per la Flotilla de Gaza sense Rússia, els EUA i la Xina
A Orient Mitjà i nacions amb una forta postura crítica cap a Israel, les condemnes van ser més severes, utilitzant termes com a "pirateria" i "crim".
La intercepció de la Global Sumud Flotilla (GSF) per part de les forces israelianes en aigües internacionals ha generat una ona de condemnes i exigències per part de governs i organitzacions dell món, des d'Europa fins a Àfrica i Amèrica Llatina. El debat global se centra en la violació del dret internacional i la necessitat urgent que l'ajuda humanitària arribi a la Franja de Gaza.
Reaccions d'Europa
Les nacions europees van expressar la seva inquietud per l'incident i es van enfocar en la necessitat de mantenir oberts els canals d'ajuda, així com en la situació dels seus ciutadans detinguts:
Regne Unit:
El Ministeri d'Exteriors va manifestar estar "molt preocupat" i va insistir que l'ajuda transportada "hauria de lliurar a organitzacions humanitàries sobre el terreny perquè la distribueixin de manera segura a Gaza". La Cancelleria està en contacte amb les famílies dels ciutadans britànics implicats.
Noruega:
El seu primer ministre, Jonas Gahr Støre, va instar a Israel a "respectar el dret internacional" i actuar amb cautela. Si bé la flotilla va demostrar la necessitat d'ajuda urgent, Støre va assegurar que el principal és que l'assistència arribi "a través dels canals establerts" i sigui distribuïda per la ONU i organitzacions capacitades.
Itàlia:
El Govern italià va informar els membres de la GSF detinguts sobre les seves dues opcions: acceptar l'expulsió voluntària immediata o rebutjar-la i acceptar la detenció a la presó a l'espera d'una repatriació forçosa.
L'Orient Mitjà
A Orient Mitjà i nacions amb una forta postura crítica cap a Israel, les condemnes van ser més severes, utilitzant termes com a "pirateria" i "crim":
Autoritat Nacional Palestina (#ANP):
Va repudiar l'"atac i l'agressió" i va denunciar que Israel "no té autoritat ni sobirania" per a intervenir en aigües internacionals o territorials palestines.
l'Iran:
El portaveu del Ministeri d'Exteriors, Ismail Baghaei, va condemnar l'acció com una "flagrant violació de les lleis internacionals i un acte de terrorisme", cridant la comunitat internacional a prendre mesures urgents contra el "genocidi" a Gaza.
Hamàs:
L'organització va qualificar les accions israelianes de "atac traïdorenc i un acte de pirateria i terrorisme marítim contra civils", sol·licitant a la comunitat internacional que condemni i actuï per a protegir als activistes.
Turquia:
El Ministeri d'Exteriors turc va denunciar l'acció com un "acte de terrorisme" i la Fiscalia d'Istanbul va obrir una recerca sobre els 30 ciutadans turcs detinguts, per possibles delictes com a "saqueig agreujat, danys materials i tortura".
Àfrica i Amèrica Llatina
La indignació es va replicar a Àfrica i Amèrica Llatina, on diversos governs van oferir protecció consular i van condemnar enèrgicament l'acció:
Sud-àfrica:
El president Cyril Ramaphosa va dir que la captura dels vaixells és un "greu delicte" contra la solidaritat mundial i va exigir l'alliberament immediat dels seus ciutadans, incloent al nét de Nelson Mandela.
Colòmbia:
El Ministeri d'Exteriors va rebutjar "en els més dràstics termes" el "segrest" de les seves dues ciutadanes a bord, qualificant l'acte de violació del dret internacional i els Acords de Ginebra.
Veneçuela:
El Govern va qualificar la intercepció com un "covard acte de pirateria" que exposa "la naturalesa criminal del règim sionista".
Malàisia:
El Primer Ministre Anwar Ibrahim va exigir l'"immediat alliberament" dels seus 23 ciutadans detinguts, destacant que la missió transportava ajuda vital amb "civils desarmats".
Xile, l'Uruguai i Mèxic: Aquests països van activar les seves gestions diplomàtiques per a garantir la protecció diplomàtica i consular dels seus ciutadans implicats en la flotilla.
A Espanya, el president del Govern, Pedro Sánchez, prèviament havia declarat que la flotilla "no representa cap amenaça per a Israel". La condemna global subratlla la pressió internacional perquè Israel permeti l'entrada d'ajuda humanitària sense restriccions.
La posició silenciosa de "les Grans Potències"
Malgrat la cascada de condemnes, declaracions i exigències que van emanar de països d'Àfrica, Amèrica Llatina i Europa —incloent Turquia, Sud-àfrica, Espanya i Colòmbia—, la intercepció de la Flotilla Humanitària no va provocar una resposta formal o pública al mateix nivell per part de les principals potències mundials: els Estats Units, Rússia i la Xina.
El contrast va ser notable: mentre que desenes de nacions es van pronunciar de manera enèrgica (arribant a qualificar l'acció de "acte de pirateria" o "crim internacional"), els tres gegants globals van mantenir un perfil baix o es van abstenir d'emetre condemnes explícites sobre l'incident en particular. Aquesta absència suggereix una postura de cautela diplomàtica o un enfocament en assumptes més amplis de les seves agendes respectives.
els Estats Units, principal aliat d'Israel, va prioritzar el debat polític intern sobre el tancament del seu propi govern i la gestió del seu pla de pau per a Gaza, sense emetre una crítica pública directa a l'acció naval israeliana.
Rússia i la Xina, per part seva, sovint crítics amb les polítiques occidentals i els conflictes a Orient Mitjà, no van realitzar declaracions contundents o d'alt nivell sobre la detenció dels activistes, incloent a figures internacionals com Greta Thunberg.
Escriu el teu comentari