Netanyahu, Trump i Hamas: tensions internes i desafiaments d'un pla de pau històric, a debat a Egipte

Sharm El-Sheikh, Egipte, es converteix en l'escenari de converses indirectes centrades en el pla de pau per a Gaza proposat pel president dels Estats Units, Donald Trump. La cita coincideix amb el segon aniversari de l'atac de Hamas a Israel, el 7 d'octubre, una data simbòlica que subratlla la urgència de trobar una solució duradora després de dos anys de conflicte, marcats per les hostilitats entre totes dues parts.

Els principals actors: els EUA, Israel i Hamas

La diplomàcia estatunidenca lidera el procés. Steve Witkoff, enviat especial de Trump per a Orient Mitjà, encapçala la delegació amb l'objectiu de supervisar la implementació del pla de pau i garantir que l'alto-el-foc i l'alliberament d'ostatges avancin sense contratemps.

Israel manté una postura tècnica i ferma. La delegació israeliana, encapçalada pel ministre d'Assumptes Estratègics, Ron Dermer, ha presentat mapes i terminis per a la retirada de tropes de Gaza. El primer ministre Benjamin Netanyahu ha reiterat que el desarmament de Hamas és indispensable, ja sigui mitjançant mitjans diplomàtics o militars. Fins ara, Hamas no ha confirmat públicament que acceptarà aquestes condicions, la qual cosa manté el procés en un terreny delicat.

Per part seva, Hamas està representat per Khalil al-Hayya, líder exiliat amb base en Qatar i exadjunto del mort Yahya Sinwar. Al-Hayya va sobreviure a un intent d'assassinat israelià a Doha, on va perdre al seu fill i altres col·laboradors, la qual cosa reflecteix els riscos personals i les tensions internes dins del grup, així com la necessitat d'assegurar que la veu de Gaza sigui escoltada.

La fractura interna a Israel

No obstant això, Netanyahu no ho té fàcil. Una esquerda dins de la coalició d'extrema dreta que sosté el seu govern està emergint com un punt de conflicte en els esforços per posar fi a la guerra a Gaza. Sota pressió de Donald Trump per a resoldre un conflicte que dura dos anys, Netanyahu s'enfronta a l'oposició d'aliats ultranacionalistes, la negativa dels quals a acceptar la proposta estatunidenca podria obligar el primer ministre a convocar eleccions anticipades. Aquesta tensió interna complica la capacitat d'Israel de comprometre plenament en les negociacions.

Països mediadors: Egipte i l'Iran

Els tercers països juguen un paper clau en la mediació. Egipte, sota el lideratge d'Abdel Fattah al-Sisi, dóna suport al pla de Trump i ofereix infraestructura, seguretat i mediació diplomàtica per a facilitar el diàleg. Segons el president egipci, la iniciativa apunta a un "camí cap a la pau duradora i l'estabilitat", incloent el retorn de presoners i la reconstrucció de Gaza.

l'Iran, històric patrocinador de Hamas, ha mostrat un suport cautelós. El Ministeri d'Exteriors iranià recolza qualsevol iniciativa que detingui la violència, però insisteix que la decisió final ha de correspondre als palestins, assenyalant riscos i possibles dimensions perilloses del pla.

Converses indirectes: la fórmula de negociació

La desconfiança entre Israel i Hamas obliga a mantenir les negociacions indirectes, amb mediadors que traslladen propostes d'una sala a una altra. Cada decisió requereix l'aprovació dels líders de cada part, i la comunicació directa és pràcticament inexistent. Aquesta modalitat, habitual en anteriors intents d'alto-el-foc, permet avançar sense trencar les línies de seguretat, encara que alenteix el procés.

Els 20 punts del pla de pau de Trump

El pla presentat per Donald Trump el 29 de setembre de 2025 estableix un marc clar per a Gaza:

1. Desmilitarització de Gaza: La franja serà una zona lliure de terrorisme que no representi amenaça per als seus veïns.
2. Rehabilitació de Gaza: Reconstrucció per a beneficiar a la població local.
3. Cessament immediat d'hostilitats: Si totes dues parts accepten l'acord, la guerra acaba immediatament.
4. Intercanvi d'ostatges: Tots els ostatges israelians seran retornats dins de 72 hores després de l'acceptació de l'acord.
5. Alliberament de presoners palestins: Israel alliberarà a 250 condemnats a cadena perpètua i 1.700 palestins detinguts després del 7 d'octubre de 2023.
6. Amnistia per a membres de Hamas: Els qui es comprometin a la coexistència pacífica i desarmin rebran amnistia.
7. Assistència humanitària immediata: Ajuda enviada sense interferències mitjançant la ONU i altres institucions internacionals.
8. Governança transitòria: Gaza serà administrada per un comitè tècnic palestí supervisat per un “Consell de Paz” internacional encapçalat per Trump.
9. Desenvolupament econòmic: Pla econòmic per a revitalitzar Gaza amb participació d'experts internacionals.
10. Zona econòmica especial: Establiment d'una zona econòmica amb tarifes preferencials per a atreure inversions.
11. Llibertat de moviment: Ningú serà obligat a abandonar Gaza; els qui desitgin anar podran fer-ho i tornar lliurement.
12. Destrucció d'infraestructura militar: Eliminació d'instal·lacions de producció d'armes i túnels.
13. Desarmament supervisat: Supervisió independent de la desmilitarització amb programa de recompra i reintegració.
14. Garanties regionals: Països veïns asseguraran que Gaza no representi amenaça per a la regió.
15. Força d'estabilització internacional: Desplegament de forces internacionals per a entrenar i fer costat a les forces de seguretat palestines.
16. Retir progressiu d'Israel: Les forces israelianes es retiraran segons cronograma vinculat a la desmilitarització.
17. Implementació parcial en àrees no controlades per Hamas: Si Hamas rebutja l'acord, s'aplicarà en àrees no sota el seu control.
18. Diàleg interreligiós: Establiment d'un procés per a fomentar la tolerància i coexistència pacífica.
19. Perspectiva d'autodeterminació palestina: Camí cap a l'autodeterminació i possible creació d'un Estat palestí.
20. Diàleg entre Israel i Palestina: Establiment d'un horitzó polític per a la convivència pacífica i pròspera.

Un futur marcat per la desconfiança i la ruptura

El pla no sols apunta al cessament immediat de la violència, sinó a crear les bases per a un procés polític i econòmic sostenible. La implementació reeixida dependrà de la voluntat de Hamas de cedir part del control, la cooperació d'Israel a l'hora de cedir, i la capacitat dels mediadors d'Egipte i Qatar per a garantir el compliment dels compromisos per totes dues parts.

El cim de Sharm El-Sheikh representa una oportunitat històrica per a avançar cap a la pau a Gaza, combinant la pressió internacional, mediació estratègica i el pla de 20 punts de Trump, que inclou alto-el-foc, reconstrucció, desenvolupament econòmic i el més polèmic: el reconeixement de Palestina.

No obstant això, la desconfiança entre Israel i Hamas, la fractura interna en la coalició de Netanyahu i la cautela d'actors com l'Iran mostren que la implementació serà delicada i dependrà de la cooperació i el compromís de totes les parts.

L'èxit d'aquestes negociacions podria marcar un punt d'inflexió en dècades de conflicte, oferint a la població de Gaza un futur més segur i estable, sempre que els actors involucrats prioritzin la pau sobre interessos polítics immediats.