“Nens ferits sense família”: la tragèdia invisible de Gaza que desborda les ONG

Segons informa The Guardian, el nombre de nens ferits sense familiars supervivents, coneguts per les sigles WCNSF (Wounded Child, No Surviving Family), augmenta sense control a la Franja de Gaza, mentre les organitzacions humanitàries lluiten per trobar adults que puguin tenir-ne cura.

El terme, creat pels equips mèdics d’emergència, s’ha convertit en un símbol de la devastació humanitària que deixa la guerra entre Israel i Hamàs. “És el primer conflicte en què s’ha necessitat un terme així”, va explicar Kieran King, director humanitari de War Child. “Mai abans no havíem afrontat un repte de protecció infantil d’aquesta magnitud”.

D’acord amb Unicef, basant-se en dades del Ministeri de Salut de Gaza, hi ha 2.596 nens que han perdut ambdós pares i més de 53.000 que n’han perdut un. La taxa d’amputacions infantils a Gaza és avui la més alta de qualsevol conflicte modern.

Un dels casos més colpidors és el de Wesam, una nena de tres anys que va sobreviure al bombardeig de casa seva, on van morir tots els seus familiars. Va patir greus ferides i necessita una evacuació mèdica urgent per salvar la cama esquerra.

Els hospitals de campanya de Metges Sense Fronteres (MSF) reben cada dia nens ferits sense acompanyants. “No hi ha cap estructura estable que els protegeixi”, lamenta Jacob Granger, coordinador d’emergències de MSF a Deir al-Balah.

Els treballadors socials de War Child busquen nens sols als camps de desplaçats i intenten trobar famílies d’acollida, però la manca d’aliments i la inestabilitat ho dificulten.

Entre els menors atesos hi ha Radeh, de 13 anys, que va veure morir la seva mare davant seu i pateix símptomes greus d’ansietat i xoc posttraumàtic.

D’altres, com Ahmad Abu Hilal, de 12 anys, han vist com els seus somnis es trencaven després de resultar ferits. “El meu major temor és que no torni a caminar mai més”, diu la seva mare, Sabreen.

Els experts alerten que el dany psicològic d’aquesta generació és incalculable, i que la destrucció de famílies i comunitats farà molt difícil la seva recuperació. “Cap lloc és segur a Gaza”, resumeix Granger.

El drama dels WCNSF és avui un símbol del patiment infantil en la guerra de Gaza i una crida desesperada a la comunitat internacional per protegir els més vulnerables.